Introducció: El gen festiu

Com a institució social, la festa és universal: no es coneix societat que no tinga els seus propis rituals festius. Però, què és una festa? Més enllà de qualsevol definició normativa, podem afirmar que tenim per tal una pràctica col·lectiva consistent en un conjunt d’actes o seqüència ritual lligats a un espai i un temps determinats, mitjançant els quals se celebra alguna cosa. Aquesta celebració representa l’expressió pràctica i la simbolització del valor, sacralitat o transcendència que el subjecte celebrant atorga al subjecte celebrat. La festa és, doncs, acció extraordinària, però també complexa i paradoxal: fet social total, es defineix en relació dialèctica amb la vida quotidiana, trencant el temps ordinari de treball i submergint els participants en un ambient que propicia l’emotivitat. Mescla la cerimònia solemne i la diversió espontània, el respecte a la tradició amb la innovació informal, allò espiritual amb allò corporal, allò íntim amb allò públic. Acció simbòlica capaç d’evocar una realitat inaccessible, la festa és també polisèmica: eficaç activadora i reproductora d’identitats col·lectives, serveix també com a terreny de disputes, com a afirmadora de jerarquies socials i com a generadora de transgressió.

En aquest monogràfic volem acostar-nos a la festa des d’una perspectiva plural, mitjançant diverses mirades que no exhaureixen la complexitat del fenomen festiu: la nostra perspectiva ha consistit a subratllar les dimensions biològiques i la seua capacitat per a estructurar tant l’ordre vital com l’ordre social. Per això, a més d’un text de fonamentació teòrica, hem mostrat com s’organitzen els calendaris, com s’articulen de forma diferent en societats agràries i en societats industrials; com es pauten les etapes biogràfiques de les persones (els denominats ritus de pas), com finalment s’afronta la salut mitjançant rituals tradicionalment prescrits i com la vida de les societats modula el sistema de festes. Una concepció ecològica de la festa no pot deixar d’assenyalar aquest caràcter sistèmic que té, tot i la seua aparent banalitat.

Antonio Ariño Villarroya. Catedràtic de Sociologia. Vicerector de Cultura, Igualtat i Planificació de la Universitat de València.
Pedro García Pilán. Professor Associat del Departament de Sociologia i Antropologia. Universitat de València.
© Mètode 75, Tardor 2012.

 
© Mètode 2012 - 75. El gen festiu - Tardor 2012

Catedràtic de Sociologia. Vicerector de Cultura, Igualtat i Planificació de la Universitat de València.

Professor associat del Departament de Sociologia i Antropologia. Universitat de València.