Notícies d’altres temps

La història dels éssers vius i el seu origen, sobre la Terra o sobre altres planetes, s’ha construït mitjançant el treball d’investigació d’un grup no molt nombrós de científics que han dedicat els seus esforços a recrear, pas a pas, els avatars per què han passat les nostres espècies, adaptant-se les unes, desapareixent les altres, davant condicions ambientals variables i a vegades extremes per a la seua supervivència.

El paleontòleg ha après a llegir a les roques igual que el músic al pentagrama, i a diferenciar les estructures d’origen inorgànic –empremtes de corrents, sediments eòlics, varves de glaceres…–, d’aquelles que tenen la seua gènesi en l’activitat dels organismes, com ara estructures esquelètiques, impressions de parts blanes, fenòmens de dissolució o precipitació per activitat orgànica…

El procés no ha estat fàcil i els descobriments han anat al compàs de la nostra evolució cultural i a la qualitat de la nostra instrumentació científica.

Algunes religions actuals continuen negant l’evolució dels éssers vius. Alguns dels seus practicants han estat alumnes en les nostres classes. Temes com els que es desenvolupen en els articles aquí presentats, com l’equilibri interromput, els grans dinosaures de fa desenes de milions d’anys, i els importants canvis ambientals als planetes del nostre Sistema Solar xoquen frontalment amb els arguments immobilistes d’aquestes creences.

La paleontologia ha evolucionat de la mà de les altres ciències. El paleontòleg no ha abandonat la seua lupa ni el seu martell; ara acompanya aquestes eines, de sempre, amb l’anàlisi isotòpica de les estructures orgàniques, per esbrinar-ne l’edat i la temperatura i la salinitat dels mars en què van viure, la quantitat de nutrients del medi i moltes observacions més que l’ajuden a reconstruir el paisatge en què van aparèixer els nostres avantpassats, no sols els més recents de locomoció bípeda, amb els quals ens sentim més identificats, sinó també aquells petits cianobacteris de fa milers de milions d’anys, senzills en la seua organització, però essencials per a construir una nova etapa en la història del nostre planeta.

Monogràfic coordinat per:
Juan Manuel Usera.
Catedràtic, director del Departament de Geologia, Universitat de València.
Rodolfo Gozalo Gutiérrez. Departament de Geologia. Universitat de València.
© Mètode 42, Estiu (Juliol) 2004.

 

 

 

Dibuix: M. Socías; assesor J. Serrallonga
© La Vanguardia

© Mètode 2013 - 42. Notícies d'altres temps - Estiu 2004