|
El canvi climàtic constitueix la major amenaça mediambiental a què s’enfrontarà l’home en les pròximes dècades. Una dada constatable, la temperatura mitjana del planeta ha augmentat quasi un grau en els últims cent anys. Un fet, una realitat conseqüència de les emissions constants i desproporcionades de gasos d’efecte d’hivernacle produïdes pels països industrialitzats, la qual cosa provoca greus modificacions en el clima global. L’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle té diversos orígens, com l’ús de combustibles fòssils (carbó, petroli o gas natural), determinades activitats antròpiques, com l’agricultura (bestiar boví, cultiu de l’arròs, fertilitzants nitrogenats…), la desforestació, els processos industrials i l’eliminació dels residus sòlids (fems i residus humans). El canvi climàtic es manifesta a través d’inundacions, sequeres… que repercuteixen negativament en les condicions de vida de les societats; incrementen tot tipus de costos (humans, sanitaris, socials, ambientals, econòmics, etc.); alteren ecosistemes, provoquen erosió i solsides de terra, inundacions de terrenys riberencs, precipiten onades de fred o de calor, donen lloc a sequeres i a menys disponibilitat d’aigua. És imprescindible continuar en el procés de coneixement de les causes i els efectes del canvi climàtic. De la mateixa manera, es fan necessàries actuacions per a combatre o mitigar el canvi climàtic, així com mesures i accions per a l’adaptació als efectes ja inevitables, com arreplega el Protocol de Kyoto. Un compromís que afecta principalment el sector energètic, els diversos processos de producció industrial, l’activitat agropecuària i els inevitables residus generats per la societat moderna. En aquest sentit, a la Comunitat Valenciana s’han anat aplicant mesures que pretenen reduir aquests impactes. Mesures que es van arreplegar en la primera Estratègia valenciana davant del canvi climàtic 2008-2012, així com la seua continuació per al període 2013-2020, conseqüència de la col·laboració entre l’administració autonòmica, les administracions locals i els centres d’R+D+I. Es tracta de mesures de mitigació en sectors relacionats amb l’economia valenciana (el turisme, l’agricultura, la indústria), amb els equipaments i infraestructures (transport, urbanisme, habitatge) i amb els residus i emissions gasoses; i de la mateixa manera, mesures d’adaptació en àmbits diversos com el de la salut, el forestal, l’agrari, els recursos hídrics o els paisatges. Amb tot, les polítiques públiques dirigides a combatre el canvi climàtic han de preveure mesures que milloren el coneixement dels processos causants així com dels derivats. Són fonamentals les inversions en investigació bàsica i aplicada, en l’impuls de centres d’R+D+I que aborden temes específics dels nostres ambients mediterranis (desforestació, erosió, dèficit hídric, emissions de CO2, etc.), i en campanyes de sensibilització eficaces, capaços de despertar l’interès dels ciutadans, pròximes a les societats locals. El present número de la revista Mètode, monogràfic sobre el canvi climàtic, respon sens dubte a aquestes inquietuds. Ens hi va el futur dels nostres ecosistemes i, en general, de la nostra Humanitat. Jorge Hermosilla Pla. Vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València. |
Pepa Granados
«El canvi climàtic constitueix la major amenaça mediambiental a què s’enfronta l’home per a les pròximes dècades»
|
El canvi climàtic i la Comunitat Valenciana
El cambio climático y la Comunidad Valenciana
