Leonardo Torres Quevedo: inventar la modernitat

L’enginyeria civil va ser, probablement amb l’arquitectura urbanista i l’higienisme mèdic, el principal moviment impulsor d’un model de progrés i modernització social que les reformes liberals de finals del segle xix transformaren en un somni realitzable. La imaginació innovadora representada per la figura de l’inventor –principal actor d’aquesta aventura– va tenir un paper essencial en aquest procés i figures com ara el croat Nikola Tesla o Thomas A. Edison als Estats Units en són exemples ben coneguts. A Espanya, la creació del Ministeri de Foment a mitjan segle xix a iniciativa dels governs liberals va encetar un projecte de millora de les infraestructures i comunicacions pilotat sempre per enginyers civils. Entre tots els qui contribuïren a fer realitat aquell somni d’innovació tecnològica al servei del progrés i la modernitat la figura més representativa és Leonardo Torres Quevedo (1852-1936), càntabre, enginyer per tradició familiar: son pare, Luis Torres Vildósola, era enginyer de camins i especialista en ferrocarrils.

75-111-modernitat

La tasca com a inventor va convertir Leonardo Torres Quevedo en una figura de gran projecció. En la imatge, entrevista realitzada a l’enginyer en la revista il·lustrada La esfera el 1914./Ministeri de Cultura.

Leonardo va fer estudis d’enginyeria a Madrid entre 1871 i 1876, i després d’una primera experiència ferroviària va ampliar estudis per diversos països d’Europa. En tornar a Espanya el 1878 va emprendre una carrera molt lliure i personal d’inventor d’objectes amb ús i aplicació social i científica de diversa magnitud. No hem d’oblidar la importància dels professionals liberals com a motor de transformació social durant la segona meitat del segle xix a tot Europa i el seu poder com a grup social d’experts. Un dels primers projectes que va enllestir Torres Quevedo fou el disseny d’un transbordador que tingué una acollida inicialment molt freda tant a Espanya com a Suïssa, on es va presentar, però que seria el punt de partida de l’anomenat Spanish Aerocar, el transbordador espectacular que encara avui opera com a atracció turística a les cascades del Niàgara.

Durant aquells anys de final del segle xix, Torres Quevedo dedicà també el seu enginy a les màquines de calcular; entre 1893 i 1900 va presentar memòries sobre màquines algebraiques a l’Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals de Madrid –on va entrar com a acadèmic el 1901 i que va arribar a presidir–, i a l’Acadèmia de Ciències de París.

Però el seu invent més reconegut és el dirigible semirígid, que constitueix una fita important en la història de l’aeronàutica; un aparell que tingué un gran impacte en la representació social del poder de la ciència i la tecnologia. Torres Quevedo va encetar els treballs per construir-lo el 1902 i les primeres proves entre 1905 i 1908, sent a París on va construir els primers models per la major disponibilitat d’hidrogen, el gas imprescindible per fer-lo volar. Segons afirma Eugenio Portela, el dirigible es podia inflar i es transportava fàcilment amb un parell de petits camions. Tanmateix, una vegada inflat es transformava en una estructura semirígida amb desplaçament longitudinal i un centre de gravetat variable. Podia assolir una velocitat de 80 km/h i va ser utilitzat pels exèrcits de França i Anglaterra durant la Gran Guerra.

75-110-modernitat

L’invent més reconegut de Torres Quevedo és el dirigible semirígid, que va significar una fita clau en la història de l’aeronàutica. En la imatge, proves realitzades a Guadalajara el juliol de 1908./ Mètode

 

Un altre domini que va conrear i impulsar al llarg de tota la seua carrera d’inventor fou l’automàtica, que va teoritzar en una monografia Ensayos sobre automática (1914). El 1903 va dissenyar el telekino, «un autòmat capaç d’executar ordres rebudes a través de telegrafia sense fils» que constitueix el primer aparell radiodirigit, que Torres Quevedo utilitzava per fer les primeres proves del funcionament del seu dirigible sense risc d’accidents humans. Estava basat en l’ús d’ones herztianes i va ser aplicat amb èxit a la direcció d’un vaixell des de la costa. En aquest mateix domini va treballar entre 1912 i 1920 en una màquina d’escacs que va ser aplicada amb èxit i li va donar una gran popularitat.

Quan ja era una figura consagrada internacionalment, va rebre el suport del Govern espanyol per dirigir dos centres: el Centro de Ensayos de Aeronáutica i el Laboratorio de Automática, al qual va dedicar més que a cap altre els darrers anys de la seua vida, en el marc de l’Associació de Laboratoris que formava part de la Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, el gran projecte nucleador de l’anomenada «Edat de Plata de la ciència espanyola» impulsat pel krausisme i el moviment renovador de la ciència a Espanya, presidit per Santiago Ramón y Cajal. Torres Quevedo comptava amb la col·laboració d’una desena d’artesans que treballaven sota la seua direcció i que va posar al servei del disseny d’instrumentació científica per a la investigació i les pràctiques acadèmiques que es desenvolupaven a la resta de laboratoris de la JAE i dels laboratoris de la Residencia de Estudiantes, en un context de col·laboració cientificotècnica essencial en moments en què la indústria tecnocientífica encara no s’havia desenvolupat internacionalment i adquirir aparells estrangers resultava inassolible per als escassos recursos de l’Estat. Aparells d’aplicació a la investigació física o fisiològica dissenyats i construïts per Torres Quevedo reberen reconeixement en congressos internacionals.

75-111-modernitat

Torres Quevedo també va fer incursions en el camp de l’automàtica. És el cas de la seua màquina d’escacs, amb la qual va aconseguir una gran popularitat./Mètode

Convençut de la importància de la innovació tecnològica per al progrés social, va promoure una Unión Hispanoamericana de Bibliografía y Tecnología Científicas, la qual va iniciar en 1930 la publicació d’un Diccionario Tecnológico Hispano-Americano. Un projecte que cal veure dins el marc de l’intent polític espanyol d’encapçalar iniciatives culturals i científiques amb les comunitats hispanoamericanes. Encara que la figura poc institucionalitzada de l’inventor a començament del segle xx ha deixat molts noms fora de la cultura acadèmica i dels arxius històrics, figures com Torres Quevedo mereixen un ample reconeixement a l’esforç d’enginy i imaginació al servei de la societat.

© Mètode 2012 - 75. El gen festiu - Tardor 2012

Catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València.