Infermera passa consulta durant la covid

Mirko Grmek va proposar el concepte de patocenosi per indicar que cada malaltia no és un ens aïllat, sinó que forma part del sistema dinàmic de malalties que afecten una societat en cada moment.
0

En l’actualitat, l’Hospital de l’Illa del Rei és un magnífic museu d’història hospitalària, on es mostren diverses sales i un jardí de plantes medicinals, que des del 2004 reivindica la importància patrimonial i històrica.
0

Tycho Brahe (1546 – 1601) fou un astrònom destacat: va inventar nous instruments d'observació astronòmica, va estudiar el sistema solar i va determinar la posició de centenars d'estreles abans del telescopi.
0

El metge i cirurgià francès Broussais (1772-1838) va ser conegut pels mètodes del broussisme, caracteritzat per tractar les malalties amb dieta líquida i sagnia feta amb sangoneres.
0

L'obra científica de l'excepcional metge Luis Urtubey Rebollo, qui va patir la repressió franquista, fou de gran importància a la comunitat mèdica i universitària.
0
runes gundisapor

Gundisapor va ser el més important nucli de cultiu de les ciències, les arts i la medicina i un lloc de circulació de coneixements de les tradicions occidentals i orientals.
0
hospital en temps de pandèmia

Gairebé sempre han estat els canvis ecològics entre les comunitats humanes i l’entorn els que han provocat canvis en la patogenicitat i en les malalties epidèmiques.  
0
mercedes maestre refugiats creu roja

Mercedes Maestre va ser una metgessa republicana, pediatra i socialista, que va desenvolupar un excepcional activisme per la reforma social i el dret a la salut.

0
grabat d'un monjo treballant a l'scriptorium

Fins al s. XV amb la impremta, l'escriptura era manuscrita i expressava la tendència artística d'on sabia produït. La majoria dels llibres a les biblioteques dels monestirs van ser copiats, il·luminats i enquadernats en l’scriptorium.
0

La biònica ha revolucionat la indústria sanitària amb la substitució de membres del cos humà mitjançant aparells i artefactes tècnics capaços de suplir o ajudar a substituir certes parts anatòmiques danyades.
0

Per als científics espanyols del primer terç del s. XX, ciència i educació formaven un binomi inseparable i imprescindible en el procés de construcció de la ciutadania lliure.
0
Katherine Johnson

Nascuda el 26 d’agost de 1918 i educada entre la segregació racial i la discriminació de gènere, va ser la primera dona a ser acreditada com a autora d’un informe de la Divisió de Recerca de Vol de la NASA.
0
Estàtua de Laënnec. Wikimedia

L’estetoscopi va inaugurar una medicina que buscava les alteracions anatomopatològiques, a més de ser el primer bisturí clínic que permet endinsar-se dins el cos humà sense la dissecció o l’autòpsia.  
0
Hannah Arendt.

Alguns historiadors han trobat influències i afinitats entre les aportacions d’Hannah Arendt i les idees freudianes sobre el concepte de refugiat.
0
Les desxifradores de codis de Bletchley Park

Aquest relat de les desxifradores de codis de Bletchley Park demostra que l’evolució de la ciència i la societat és sempre un treball col·lectiu.

0
Rita Levi-Montalcini

La neuròloga, Premi Nobel de Medicina el 1986 i ambaixadora de bona voluntat de la FAO, va crear una fundació per a ajudar a estudiar a dones i xiquetes africanes.
0

El sociòleg Zygmunt Bauman ha qualificat el present de «modernitat líquida» per la transformació accelerada del món que vivim. La realitat social, la natura i el cosmos, igual que les nostres idees i valors, es mouen.
0

La primera dècada del segle XX va ser crucial en la recerca d’un tractament mèdic per als sifilítics, un problema legal, moral i sanitari de grans dimensions, especialment en temps de crisi social i guerra.
0

Si les filoso­fies naturals clàssiques identificaven cos i cosmos, en tot moment la imatge del cos humà ha estat farcida de metàfores religioses, naturals o polítiques.
0

Figures de la Renaixença valenciana com Faustí Barberà i Martí, José Rodrigo Pertegàs i Francesc Bosch i Morata varen desenvolupar una funció mèdica important.
0

La rivalitat i l’excepcionalitat de la guerra abonen el terreny per a impulsar la tecnociència com a instrument de poder sobre l’adversari més enllà dels límits ètics.
0

A la Biblioteca Històrica de la UV trobem el còdex manuscrit 838, un poema mèdic sobre els noms i virtuts dels banys de Pozzuoli i Baia de l'autor Pere d'Éboli (ca. 1160 - ca. 1220).
0

Impulsor del Servei d'Epidemiologia Internacional, el Centre Mundial de Documentació en Salut Pública i d'UNICEF.
0

L’obra de Franz Joseph Gall va estimular els estudis de neuroanatomia i el debat sobre l’estructura interna general del sistema nerviós.
0
1 2 3