Enfront de la visió heroica i personal de la història de la ciència i la tecnologia, aquest relat de les desxifradores de codis de Bletchley Park demostra que l’evolució de la ciència i la societat és sempre un treball col·lectiu.
La vida de Rita Levi-Montalcini es pot resumir en una frase: més d’un segle de lluita. Levi-Montalcini morí centenària i al llarg de tota la seua vida va haver de
Vivim en un món que es transforma acceleradament. La realitat social es mou, la naturalesa es mou, el cosmos es mou i nosaltres, éssers humans, ens movem no només en
Les malalties venèries eren una càrrega ben pesada a començament del segle XX. La sífilis era el paradigma de degeneració física i psíquica, destructor de la família i la societat,
Deixant de banda els lligams i diferències entre la Renaixença valenciana i la Renaixença catalana, el ben cert és que ambdues varen coincidir en el temps i construïren al voltant
La Biblioteca Històrica de la Universitat de València atresora un riquíssim patrimoni fruit de cinc segles d'història. El cicle de conferències «Clàssics a La Nau», impulsat
A Franz Joseph Gall (Tienfenbronn, 1758 - París, 1828) se li reconeix el mèrit d’haver proposat una visió del cervell humà amb funcions específiques localitzades. Va defensar
Criat en una família molt aferrissada a l'univers del protestantisme reformista, Konrad Gessner es va veure encaminat cap a la teologia en la seua
La generació de científics i metges que va viure durant el període d’entreguerres (1914-1945) va mostrar una especial implicació en els esdeveniments militars i
Lucía Sapiña Si tornem la mirada al passat de la medicina veurem immediatament que els diagnòstics mèdics –els termes que identifiquen les malalties– són
Felip II s’havia instruït en l’humanisme, era lector d’Erasme i aficionat als llibres de màgia i ocultisme. Tenia debilitat per l’arquitectura i la geometria, coneixia les obres de Durer i
La teràpia hipnòtica de Mesmer, amb les seues magnètiques i “celestials” influències, fou exposada a l'Acadèmia Francesa de Ciències el 1785. En aquesta imatge (dalt), Benjamin
En el número anterior de Mètode, María José Carrau, en fer la ressenya de l’homenatge a Simón de Rojas Clemente al Jardí Botànic de la Universitat de València, recordava que
No fa gaire temps, el mitjans de comunicació es feren ressò de les investigacions d’un equip d’entomòlegs de la Universitat de Lausana al voltant d’un aparentment poc espectacular insecte, la
L’imaginari simbòlic d’inspiració animal ha fixat habitualment la seua atenció en els vertebrats, i ha tendit a deixar de banda, malgrat la seua abundor, l’enlluernador món de les bestioles sense