La biònica ha revolucionat la indústria sanitària amb la substitució de membres del cos humà mitjançant aparells i artefactes tècnics capaços de suplir completament o ajudar a substituir certes parts anatòmiques danyades.
0

Per a la generació de científics espanyols del primer terç del segle xx, ciència i educació formaven un binomi inseparable, absolutament imprescindible en el procés de construcció de la ciutadania lliure.
0
Katherine Johnson

Nascuda el 26 d’agost de 1918, va ser la primera dona a ser acreditada com a autora d’un informe de la Divisió de Recerca de Vol de la NASA.
0
Estàtua de Laënnec. Wikimedia.

L’estetoscopi és el primer bisturí clínic que permet endinsar-se dins el cos humà sense la dissecció o l’autòpsia.
0
hannah arendt

Influències i afinitats entre les aportacions d’Hannah Arends i les idees freudianes sobre el concepte de refugiat.
0
Les desxifradores de codis de Bletchley Park

Enfront de la visió heroica i personal de la història de la ciència i la tecnologia, aquest relat de les desxifradores de codis de Bletchley Park demostra que l’evolució de la ciència i la societat és sempre un treball col·lectiu.

0

La vida de Rita Levi-Montalcini es pot resumir en una frase: més d’un segle de lluita. Levi-Montalcini morí centenària i al llarg de tota la seua vida va haver de

0

Vivim en un món que es transforma acceleradament. La realitat social es mou, la naturalesa es mou, el cosmos es mou i nosaltres, éssers humans, ens movem no només en

0

Les malalties venèries eren una càrrega ben pesada a començament del segle XX. La sífilis era el paradigma de degeneració física i psíquica, destructor de la família i la societat,

0

Si les filoso­fies naturals clàssiques identificaven cos i cosmos, en tot moment la imatge del cos humà ha estat farcida de metàfores religioses, naturals o polítiques.
0
116-87

Deixant de banda els lligams i diferències entre la Renaixença valenciana i la Renaixença catalana, el ben cert és que ambdues varen coincidir en el temps i construïren al voltant

0

La rivalitat i l’excepcionalitat de la guerra abonen el terreny per a impulsar la tecnociència com a instrument de poder sobre l’adversari.
0
106-84

La Biblioteca Històrica de la Universitat de València atresora un riquíssim patrimoni fruit de cinc segles d'història. El cicle de conferències «Clàssics a La Nau», impulsat

0

Impulsor del Servei d'Epidemiologia Internacional, el Centre Mundial de Documentació en Salut Pública i d'UNICEF, Rajchman mereix un reconeixement que mai ha rebut.
0

A Franz Joseph Gall (Tienfenbronn, 1758 - París, 1828) se li reconeix el mèrit d’haver proposat una visió del cervell humà amb funcions específiques localitzades. Va defensar

0
120-48

Criat en una família molt aferrissada a l'univers del protestantisme reformista, Konrad Gessner es va veure encaminat cap a la teologia en la seua

0

La generació de científics i metges que va viure durant el període d’entreguerres (1914-1945) va mostrar una especial implicació en els esdeveniments militars i

0

El 1949 el científic escocès John Boyd Orr va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pels seus esforços per combatre la fam al món.
0
112a-78

Lucía Sapiña Si tornem la mirada al passat de la medicina veurem immediatament que els diagnòstics mèdics –els termes que identifiquen les malalties– són

0
116-77

Felip II s’havia instruït en l’humanisme, era lector d’Erasme i aficionat als llibres de màgia i ocultisme. Tenia debilitat per l’arquitectura i la geometria, coneixia les obres de Durer i

0

La teràpia hipnòtica de Mesmer, amb les seues magnètiques i “celestials” influències, fou exposada a l'Acadèmia Francesa de Ciències el 1785. En aquesta imatge (dalt), Benjamin

0

En el número anterior de Mètode, María José Carrau, en fer la ressenya de l’homenatge a Simón de Rojas Clemente al Jardí Botànic de la Universitat de València, recordava que

0

No fa gaire temps, el mitjans de comunicació es feren ressò de les investigacions d’un equip d’entomòlegs de la Universitat de Lausana al voltant d’un aparentment poc espectacular insecte, la

0

L’imaginari simbòlic d’inspiració animal ha fixat habitualment la seua atenció en els vertebrats, i ha tendit a deixar de banda, malgrat la seua abundor, l’enlluernador món de les bestioles sense

0
1 2 3