Cada període històric ha tingut el seu botxí epidèmic, i gairebé sempre han estat els canvis ecològics entre les comunitats humanes i l’entorn els que han provocat canvis en la patogenicitat i en les malalties epidèmiques.

Mercedes Maestre va ser una metgessa republicana, pediatra i socialista, que va desenvolupar un excepcional activisme per la reforma social i el dret a la salut.

Fins la invenció de la impremta en el segle XV, l’escriptura era manuscrita i expressava la tendència artística del lloc on havia estat produïda. La majoria dels llibres que guarden les biblioteques dels monestirs van ser copiats, il·luminats i enquadernats en l’scriptorium.

La biònica ha revolucionat la indústria sanitària amb la substitució de membres del cos humà mitjançant aparells i artefactes tècnics capaços de suplir completament o ajudar a substituir certes parts anatòmiques danyades.

Per a la generació de científics espanyols del primer terç del segle xx, ciència i educació formaven un binomi inseparable, absolutament imprescindible en el procés de construcció de la ciutadania lliure.

Nascuda el 26 d’agost de 1918, va ser la primera dona a ser acreditada com a autora d’un informe de la Divisió de Recerca de Vol de la NASA.

L’estetoscopi és el primer bisturí clínic que permet endinsar-se dins el cos humà sense la dissecció o l’autòpsia.

Influències i afinitats entre les aportacions d’Hannah Arends i les idees freudianes sobre el concepte de refugiat.

Enfront de la visió heroica i personal de la història de la ciència i la tecnologia, aquest relat de les desxifradores de codis de Bletchley Park demostra que l’evolució de la ciència i la societat és sempre un treball col·lectiu.

La vida de Rita Levi-Montalcini es pot resumir en una frase: més d’un segle de lluita. Levi-Montalcini morí centenària i al llarg de tota la seua vida va haver de

Vivim en un món que es transforma acceleradament. La realitat social es mou, la naturalesa es mou, el cosmos es mou i nosaltres, éssers humans, ens movem no només en

Les malalties venèries eren una càrrega ben pesada a començament del segle XX. La sífilis era el paradigma de degeneració física i psíquica, destructor de la família i la societat,

Si les filoso­fies naturals clàssiques identificaven cos i cosmos, en tot moment la imatge del cos humà ha estat farcida de metàfores religioses, naturals o polítiques.

Deixant de banda els lligams i diferències entre la Renaixença valenciana i la Renaixença catalana, el ben cert és que ambdues varen coincidir en el temps i construïren al voltant

La rivalitat i l’excepcionalitat de la guerra abonen el terreny per a impulsar la tecnociència com a instrument de poder sobre l’adversari.

La Biblioteca Històrica de la Universitat de València atresora un riquíssim patrimoni fruit de cinc segles d'història. El cicle de conferències «Clàssics a La Nau», impulsat

Impulsor del Servei d'Epidemiologia Internacional, el Centre Mundial de Documentació en Salut Pública i d'UNICEF, Rajchman mereix un reconeixement que mai ha rebut.

A Franz Joseph Gall (Tienfenbronn, 1758 - París, 1828) se li reconeix el mèrit d’haver proposat una visió del cervell humà amb funcions específiques localitzades. Va defensar

Criat en una família molt aferrissada a l'univers del protestantisme reformista, Konrad Gessner es va veure encaminat cap a la teologia en la seua

La generació de científics i metges que va viure durant el període d’entreguerres (1914-1945) va mostrar una especial implicació en els esdeveniments militars i

El 1949 el científic escocès John Boyd Orr va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pels seus esforços per combatre la fam al món.

Lucía Sapiña Si tornem la mirada al passat de la medicina veurem immediatament que els diagnòstics mèdics –els termes que identifiquen les malalties– són

Felip II s’havia instruït en l’humanisme, era lector d’Erasme i aficionat als llibres de màgia i ocultisme. Tenia debilitat per l’arquitectura i la geometria, coneixia les obres de Durer i

La teràpia hipnòtica de Mesmer, amb les seues magnètiques i “celestials” influències, fou exposada a l'Acadèmia Francesa de Ciències el 1785. En aquesta imatge (dalt), Benjamin