La barbacoa màgica (segona part)

Prenguem una altra ració de poesia científica, aquesta vegada en forma de xulla. Les brases incandescents van il·luminar l’article anterior d’aquesta secció: llum solar atrapada per algun arbre i encapsulada en forma de glucosa per la fotosíntesi. La fusta, que conté aquesta glucosa, es transforma primer en carbó i més tard origina brases, pirotècnia vegetal d’un procés de combustió que és una reversió a l’estadi primigeni, una fotosíntesi a l’inrevés.

Ara posem la mirada en la xulla de vaca que comença a daurar-se un poc més amunt, en la graella de la nostra barbacoa. Per molt estrany que puga semblar, el que li passarà a aquest tros de carn una vegada te’l menges està íntimament relacionat amb el procés de combustió que té lloc a sota de la graella. És pràcticament el mateix procés, però orquestrat en llocs distints: de la mateixa manera que en les brases es produeix la combustió de glucosa carbonitzada, en el teu organisme hi ha centrals tèrmiques que produeixen la combustió de la glucosa de la xulla. De fet, es tracta exactament de la mateixa glucosa; és a dir, són còpies distintes de molècules que es van originar de la mateixa forma i que després han pres camins distints. Podem imaginar dues molècules de glucosa, germanes bessones acabades de fotosintetitzar, que formen part de sengles branquetes. Una d’aquestes tendres branquetes és menjada i remugada per una vedella, mentre que l’altra roman a la planta, que creix i creix fins a transformar-se en una branca grossa, que és tallada, convertida en carbó i posada a la venda en el supermercat més proper. Ja coneixem el seu brillant i poètic final (vegeu «La barbacoa màgica [primera part]», en el número 114 de Mètode).

L’altra glucosa, la que va passar als budells de la vedella, tindrà una vida un poc més atribulada, podrà contar-los més històries a les seues netes, i aquí rau l’aspecte fascinant de l’assumpte: la seua fi serà quasi idèntica, igual de brillant i poètica. Una vegada en el cos del boví, la nostra protagonista s’acumularà junt amb altres col·legues en un múscul, com a part d’una macromolècula anomenada glucogen. Allà romandrà agotzonada, calenteta, però no a resguard dels carnívors, que ens aprofitem del treball fotosintètic de les plantes a través dels herbívors que fan d’intermediaris. No tenim altre remei, ja que la nostra fisiologia –i també la de les vaques– és del tot incapaç de sintetitzar aquest tipus de sucres.

La planta es menja la llum del sol, la vaca es menja la planta i els que ens mengem la vaca acabem amb un bocí de llum solar dins la panxa. Així és com hem arribat a aquesta xulla que, a hores d’ara, ja ha d’estar llesta per a passar al nostre sistema digestiu. A més de les proteïnes, les nostres cèl·lules estan profundament interessades en aquesta glucosa que ara ens corre per la sang, ja que és una magnífica font d’energia: amb ella fabriquem el trifosfat d’adenosina (ATP), la molècula energètica per excel·lència a aquest costat del sistema solar. Però… com s’obté l’ATP a partir de substàncies com la glucosa? Molt simple: calant-hi foc, cremant la glucosa en un procés de combustió que, com he indicat, és del tot anàleg a la combustió del carbó.

Les centrals tèrmiques que s’encarreguen d’aquesta combustió s’anomenen mitocòndries i estan, en la immensa majoria de les teues cèl·lules, funcionant sense aturar-se ni un segon, combinant el combustible –la nostra protagonista– amb oxigen i alliberant CO2, aigua i radiació electromagnètica en forma de calor; la fotosíntesi a l’inrevés que abans comentava. Part d’aquesta energia es dirigeix a acoblar l’ATP; aquesta és una història per a contar en un altre moment. Ara centra’t en l’energia que s’allibera: ets un ésser lluminós; aquesta calor, aquests 36-37 graus centígrads del teu cos s’aconsegueixen gràcies a l’alliberament de la radiació solar que romania atrapada en els enllaços químics de la glucosa. No només som pols d’estels, sinó que cadascú porta a dins la llum del sol

© Mètode 2022 - 115. Bellesa i natura - Volum 4 (2022)
Neurofisiòleg i comunicador científic. Departament de Medicina de la Universitat de la Corunya.