Els crims violents que cometen les persones comunes són en la majoria dels casos, el resultat de la posada en marxa de l’agressió afectiva (també coneguda com a agressió impulsiva o reactiva).
L’espècie humana naix amb un desenvolupament cognitiu molt endarrerit, el qual afavoreix una major comprensió del llenguatge i el comportament en societat, tot i que la musicalitat que emprem canvia depenent amb qui ens relacionem.
El procés que ocorre quan es cuina a una barbacoa és molt semblant al que es produeix al nostre organisme una vegada mengem i digerim l'aliment cuinat.
La propera vegada que et trobes prop d'una barbacoa, procura parar atenció a allò que es veu. Es tracta d'un procès científic fascinant.
És un error comú associar la sensació de plaer amb la dopamina, ja que intervenen molts més elements. L'ésser humà cerca permanentment el plaer i la generació d’expectatives, sorpresa i desig.
La memòria tàctil ens permet formar imatges al nostre cervell gràcies als receptors sensorials de mans i dits.
Tendim a assumir capacitats simbòliques i lingüístiques plenes en els ancestres del paleolític, però és un error atribuir habilitats pròpies de la ment moderna
Alguns mamífers experimenten una sensació de picor i coentor en tastar fruits amb capsaïcina. Aquesta mutació ha persistit amb l'evolució dels mamífers.
Lamarck té una variada i, per moments, revolucionària obra, però l'ensenyament popular transmet d'ella només el fracàs de la teoria de l'evolució.
El control de la respiració dels humans determina la possibilitat de riure, a diferència d'altres animals, com els cavalls.
Les narracions preparen la nostra ment per a qualsevol cosa o catàstrofe que puga vindre. Els somnis mentre dormim també constitueixen una mena d'entrenament per a la vigília.
Imagine que ha de descriure, amb un text escrit i de manera detallada, els moviments que realitza amb les seues mans en lligar-se els cordons de les sabates. Prove si més no a imaginar-ho, però sense moure físicament les mans.
L’acumulació cultural muda el que som i el que fem d’una generació a una altra i, pel que fa al coneixement científic, els canvis es produeixen amb tanta celeritat que moltes vegades tendim a imaginar com a distants teories o descobriments d’abans d’ahir.
Una cosa és ser conscient del cicle astronòmic anual i una altra descobrir els mecanismes de la vida. No sabem amb certesa quina, però alguna cosa va passar en el que ara és Europa fa uns 40.000 anys.
Una petjada de la trepitjada d’un rinoceront, quin tipus de signe és? És un índex, és una representació icònica i pot convertir-se en una imatge simbòlica. Hi ha tot un món condensat en una simple petjada.
Al llarg del temps, diversos autors han intentat aglutinar en obres de caràcter divulgatiu la gran història del coneixement científic. Una mostra és el Vestiges de Robert Chambers.
El major repte de la neurociència és comprendre com sorgeix la ment autoconscient a partir de l’activitat electroquímica de la protuberància de cèl·lules que tots transportem dins del crani.