Xurxo Mariño
Neurofisiòleg i comunicador científic. Departament de Medicina de la Universitat de la Corunya.

Lamarck té una variada i, per moments, revolucionària obra, però l'ensenyament popular transmet d'ella només el fracàs de la teoria de l'evolució.
0

El control de la respiració dels humans determina la possibilitat de riure, a diferència d'altres animals, com els cavalls.
0
Dormir

Les narracions preparen la nostra ment per a qualsevol cosa o catàstrofe que puga vindre. Els somnis mentre dormim també constitueixen una mena d'entrenament per a la vigília.
0
cordons sabates

Imagine que ha de descriure, amb un text escrit i de manera detallada, els moviments que realitza amb les seues mans en lligar-se els cordons de les sabates. Prove si més no a imaginar-ho, però sense moure físicament les mans.
0
foto coneixement científic

L’acumulació cultural muda el que som i el que fem d’una generació a una altra i, pel que fa al coneixement científic, els canvis es produeixen amb tanta celeritat que moltes vegades tendim a imaginar com a distants teories o descobriments d’abans d’ahir.
0
imatge Sobre incerteses, rellotges i gossos

Una cosa és ser conscient del cicle astronòmic anual i una altra descobrir els mecanismes de la vida. No sabem amb certesa quina, però alguna cosa va passar en el que ara és Europa fa uns 40.000 anys.
0
una petjada

Una petjada de la trepitjada d’un rinoceront, quin tipus de signe és? És un índex, és una representació icònica i pot convertir-se en una imatge simbòlica. Hi ha tot un món condensat en una simple petjada.
0
La gran història

Al llarg del temps, diversos autors han intentat aglutinar en obres de caràcter divulgatiu la gran història del coneixement científic. Una mostra és el Vestiges de Robert Chambers.
0

El major repte de la neurociència és comprendre com sorgeix la ment autoconscient a partir de l’activitat electroquímica de la protuberància de cèl·lules que tots transportem dins del crani.
0

Xurxo Mariño, neurofisiòleg i professor titular de la Universidade da Coruña, col·laborarà amb Mètode de manera habitual amb la seua pròpia secció, Matèria obscura, a partir del pròxim número 101 de la revista.
0