El futur del que resta de l’horta de València és ben incert per la falta de protecció institucional davant l’especulació urbanística i de relleu generacional entre els llauradors. Un dels elements patrimonials millor preservats és la toponímia, a causa del caràcter arcaïtzant propi del llenguatge dels noms de lloc.
Carlos Pau fou un científic de gabinet i, sobretot, un incansable botànic de camp. Aquest article analitza l'element del paisatge a la seua obra des de diferents perspectives.
