En un món on sembla que el millor seria passar-hi desapercebut, molts organismes exhibeixen impúdicament la seua bellesa. Podria fins i tot dir-se que estem envoltats de bellesa. Una bellesa diversa i aclaparadora que inspira artistes i enginyers, i que els científics han tractat d’estudiar i comprendre, i encara continuen fent-ho.
En aquest número de Mètode veurem com la ciència ha buscat les causes evolutives de la bellesa sexual en el procés d’elecció de parella i d’autoperpetuació, adoptant necessàriament el punt de vista de cada organisme i estudiant com es percep la bellesa espècie a espècie. Tal com ens recorda la cèlebre frase, atribuïda a diverses figures del món de la literatura, la bellesa és als ulls de qui mira.
En les contribucions d’aquest monogràfic s’apel·larà als sentits, a la percepció sensorial, i més encara, a la comunicació i a la integració d’aquesta informació que els organismes dotats de sistema nerviós som capaços de fer. Els treballs ací exposats tenen dues clares vessants. D’una banda, ens apropem a la bellesa sexual, a les seues causes i conseqüències al món animal, i hi trobem explicacions mecanicistes i evolutives des de diferents perspectives, incloent-hi filosòfiques, sociològiques, etològiques i neurològiques. Respecte d’aquestes darreres, es reconeix que la funció del sistema nerviós consisteix a crear, mantenir i modificar associacions neuronals que propicien, en última instància, la supervivència i reproducció. Però a més, el cervell és capaç també d’apreciar qualitats dels objectes percebuts que procuren una sensació de plaer o un sentiment de satisfacció. Per això completem el monogràfic amb reflexions sobre les relacions entre natura, bellesa i art.
Quina importància té la bellesa en l’elecció entre opcions? Com es pot influir en la percepció de la bellesa? Com de fiables són els senyals de bellesa? Quines són les conseqüències dels estàndards de bellesa per a la societat humana?
