La poesia ha estat un contrapunt a la ciència a l'hora de descriure la humana sensació d'allò inabastable que té el curs del temps.

Txékhov –sempitern malalt–, com a metge, escora cap a formes d’empatia literària. El do de l’escriptura aguditza les seves facultats d’observació clínica: és la seva una prosa que s’enfonsa en el misteri de la vida i indaga l’enigma del dolor.

Històries naturals s’organitza com un recull d’articles que el nostre autor –novel·lista i biòleg– sistematitza concatenant degudament cadascun dels relats que se’ns exposen. Cada article és tot un món, és a dir, un assaig on la curiositat s’exposa a la llum de la matèria observada.