Santa Madrona: a la fi vaig descobrir el misteri. Dins el meu imaginari infantil hi havia dues bèsties terribles que em nodrien les pors nocturnes. La primera era un estrany

0
135-48

«La recreació intel·lectual és un fet que necessitem per a la nostra salut», escriu un professor de matemàtiques, ben avorrit i victorià, que sabia ben bé el que deia, ja

0

He après molta ciència dels grans científics. Però, potser encara més important per a la meva personalitat ha estat el que aquests grans científics m’han transmès amb petites grans frases.

0

Ens l’imaginem amb una nitidesa cinematogràfica. L’home cavalca per damunt l’arena de la platja en rompre el dia. Capcot i sondrollant als vaivens del cavall, amb la mirada incapaç de

0

L’home que seu a la meva esquerra amaga darrere d’una aparença senzilla la gran saviesa dels qui saben enriquir-se en les cruïlles de camins, en comptes

0

Fa uns dies conversava amb un amic, catedràtic de la Universitat de València, a propòsit de la datació de l’univers que els científics acabaven de donar-nos a conèixer. Vaig dubtar

0

En el principi fou la gran explosió. L’atzar, en la ment de Déu, reclamava amb insistència una nova jerarquia. El big bang va ser el motor més formidable per a

0

“La monarquia és una metafísica del DNA.” És difícil trobar una definició més precisa i aguda d’aquesta venerable institució (i, de retruc, de la mateixa noció de DNA). La frase

0

Quins animals insòlits les abelles! Desperten en mi, i en vostès, crec, una explicable ambivalència. Admirades i temudes. Vaig haver d’esperar vint anys perquè me’n piqués una d’abrilenca, en un

0

Qué podem fer amb el nostre sentiment de llibertat si tot es causalitat? Qué relació te la causalitat amb el mètode científic?
0

Ciència i poesia engloben conceptualment dues maneres, dues mirades pròpies de l’home, per comunicar amb els altres allò que pretenem saber sobre nosaltres i sobre la resta. Julio Casares diu

0

Quan Josep Figueras, el becari que estava fent la tesi en el tema, li va proposar que

0

Els clínics han vist característiques tòxiques en alguns enganxaments passionals particularment intensos

0

No sé ben bé què és entendre; a vegades penso que és, simplement, quan intentant comprendre allò

0

Vida i literatura, vet aquí dues de les moltes peculiaritats observables en aquesta banda de l’univers. Potser

0

  El mar no té memòria. El mar només té història, i per això no conforma

0

L’escriptor català Joan Perucho ens parla de la Serena, animal inexistent descrit en els bestiaris medievals catalans que apareix en la terra, en l’aigua i en els cels.
0

"Digueren los ulls a l'enteniment que entengués Déus en la sua infinitat, e dix l'enteniment als ulls

0

«Qui no vulga pols, que no vaja a l'era», deia sempre ma mare el 15 d'agost quan veia els nassos arrufats dels forasters enfront de la pluja de confeti. Una

0
151-55

Si s’haguera d’establir una correspondència litúrgica amb el poder suggestiu que exerceix la cresta calcària del Benicadell sobre els qui

0
60-22

Un poeta aperduat per l’Horta pot haver reaccionat de moltes maneres segons el moment en què emprengué el pelegrinatge o la companyia amb qui l’acomplí. O, segons amb quins ulls

0

Conec la vall d’Àssua des de ben xica, i encara, ella ha estat present fins fa poc en les paraules de la meva mare com una font més certa que la pròpia realitat. El tresor més xic són les fragues, vermelloses i menudes, que maduren cap allà a mig juny, a les vores d’ombra dels prats o dels camins.
0
130-67

Per què s’escriu poesia? N’escrivim sobretot per formular preguntes, en llegim per obtenir respostes, preguntes i respostes que al·ludeixen sempre a la naturalesa humana.

0

En les meves caminades diàries a pas atlètic pel parc Güell, veig i sento merles, mallerengues blaves, carboneres, emplomallades, tallarols de casquet i

0
1 2