L’autor afirma que la ciència i la poesia, o el mètode i la literatura, es donen la mà en Primo Levi, qui assaja, tempta les idees i crea un estil per dir el que abans ningú havia explicat sobre Auschwitz.

Poques figures com la de Henry David Thoreau, autor de Walden, simbolitzen una resistència racional i activa a l’escissió entre ciència i poesia.

En una Europa en flames, Rita Levi-Montalcini perseverà en les seves investigacions. De fet, hi ha un pòsit optimista en la seua mirada, també de molta humiltat. En qualsevol cas, la profunditat assagística de la seva obra és indubtable.

La literatura científica representa el més noble intent de transmetre el poder de la ciència al públic general.

A Goethe li interessava trobar allò que manté íntimament unida la naturalesa, el «sagrat enigma» que caracteritza tots els éssers.

Som virus d’Albert Altés és una rellevant contribució a l’assagística de divulgació en català en tractar un tema gens menor com és la relació entre els virus i l’existència de la vida en la Terra.

Pascal va ser defensor de la unitat del ser i la cerca del saber de manera conjunta en la filosofia i en la ciència.

Darwin creà un híbrid entre la novel·la i l’assaig on l’ordre narratiu es troba al servei de la veritat, establint així un nexe entre literatura i ciència.

L'arquitectura de Miquel Àngel reflecteix l'esperit del Renaixement: una fusió entre les formes de coneixement, entre l'art i la ciència.

Escrit a quatre mans i dividit en dues parts, els autors s’endinsen en les coordenades del pensament evolucionista.