La literatura científica representa el més noble intent de transmetre el poder de la ciència al públic general.
A Goethe li interessava trobar allò que manté íntimament unida la naturalesa, el «sagrat enigma» que caracteritza tots els éssers.
Som virus d’Albert Altés és una rellevant contribució a l’assagística de divulgació en català en tractar un tema gens menor com és la relació entre els virus i l’existència de la vida en la Terra.
Pascal va ser defensor de la unitat del ser i la cerca del saber de manera conjunta en la filosofia i en la ciència.
Darwin creà un híbrid entre la novel·la i l’assaig on l’ordre narratiu es troba al servei de la veritat, establint així un nexe entre literatura i ciència.
L'arquitectura de Miquel Àngel reflecteix l'esperit del Renaixement: una fusió entre les formes de coneixement, entre l'art i la ciència.
Escrit a quatre mans i dividit en dues parts, els autors s’endinsen en les coordenades del pensament evolucionista.
La poesia ha estat un contrapunt a la ciència a l'hora de descriure la humana sensació d'allò inabastable que té el curs del temps.
Txékhov –sempitern malalt–, com a metge, escora cap a formes d’empatia literària. El do de l’escriptura aguditza les seves facultats d’observació clínica: és la seva una prosa que s’enfonsa en el misteri de la vida i indaga l’enigma del dolor.
Històries naturals s’organitza com un recull d’articles que el nostre autor –novel·lista i biòleg– sistematitza concatenant degudament cadascun dels relats que se’ns exposen. Cada article és tot un món, és a dir, un assaig on la curiositat s’exposa a la llum de la matèria observada.
