Les narracions preparen la nostra ment per a qualsevol cosa o catàstrofe que puga vindre. Els somnis mentre dormim també constitueixen una mena d'entrenament per a la vigília.

Imagine que ha de descriure, amb un text escrit i de manera detallada, els moviments que realitza amb les seues mans en lligar-se els cordons de les sabates. Prove si més no a imaginar-ho, però sense moure físicament les mans.

L’acumulació cultural muda el que som i el que fem d’una generació a una altra i, pel que fa al coneixement científic, els canvis es produeixen amb tanta celeritat que moltes vegades tendim a imaginar com a distants teories o descobriments d’abans d’ahir.

Una cosa és ser conscient del cicle astronòmic anual i una altra descobrir els mecanismes de la vida. No sabem amb certesa quina, però alguna cosa va passar en el que ara és Europa fa uns 40.000 anys.

Una petjada de la trepitjada d’un rinoceront, quin tipus de signe és? És un índex, és una representació icònica i pot convertir-se en una imatge simbòlica. Hi ha tot un món condensat en una simple petjada.

Al llarg del temps, diversos autors han intentat aglutinar en obres de caràcter divulgatiu la gran història del coneixement científic. Una mostra és el Vestiges de Robert Chambers.

El major repte de la neurociència és comprendre com sorgeix la ment autoconscient a partir de l’activitat electroquímica de la protuberància de cèl·lules que tots transportem dins del crani.

Xurxo Mariño, neurofisiòleg i professor titular de la Universidade da Coruña, col·laborarà amb Mètode de manera habitual amb la seua pròpia secció, Matèria obscura, a partir del pròxim número 101 de la revista.

L'aplicació sistemàtica de la metàfora de la màquina a l'estudi de la naturalesa va fer que les coses funcionaren millor. Les dades s'han de processar de manera objectiva, freda, desproveïda d'ànima.