El segle xx ha estat marcat per la radioactivitat. El seu descobriment va modificar completament la idea que es tenia a principis de segle sobre l’estructura de la matèria. Actualment s’utilitza la radioactivitat quotidianament en medicina, en geologia o en arqueologia, i també és motiu de neguit quan s’evoquen noms com Hiroshima, Three Mile Island o Txernòbil.
L’estudi dels raigs urànics descoberts per Becquerel l’any 1896 fou el tema de tesi triat per Marie Curie, que més tard els va batejar amb el nom actual de radioactivitat. Utilitzant un electròmetre piezoelèctric construït pel seu marit, Pierre Curie, fou capaç de fer mesures precises d’aquesta radiació. Tots dos varen descobrir dos nous elements químics: el poloni i el radi. L’any 1903 (uns mesos després de llegir la seua tesi), foren guardonats amb el premi Nobel de Física, juntament amb Becquerel. Amb la parella dels Curie s’ha comès alternativament la mateixa injustícia: en vida del marit hi havia qui ignorava la vàlua de Marie, i la considerava com una simple col·laboradora del marit; actualment molta gent considera Pierre Curie simplement com el marit de Madame Curie. Això és oblidar que Pierre va descobrir la piezoelectricitat amb el seu germà Jacques, o que la llei de Curie i la temperatura de Curie es diuen així en honor als seus estudis fonamentals sobre les propietats magnètiques dels materials. D’altra banda, si els premis Nobel són un indicatiu de la qualitat dels treballs d’un científic, la qualitat de Marie compta per dos, puix que l’any 1911 rebé en solitari el premi Nobel de Química per aïllar el radi.
Els Curie tingueren dues filles. La menor, Ève, es dedicà a la dansa, i escrigué la primera biografia de la seua mare, o potser s’hauria de dir que reté homenatge a la seua mare amb un llibre bellíssim sobre la seua vida. La filla major, Irène, es dedicà a la ciència, i també es va casar amb un científic, Frederic Joliot. El nom dels Joliot-Curie, com són coneguts, s’associa també a la radioactivitat, perquè foren els primers a sintetitzar nous elements radioactius, per la qual cosa reberen l’any 1934 el premi Nobel de Química. Posteriorment, varen estudiar les condicions sobre les possibilitats de produir una reacció en cadena, i Frederic dirigí la construcció de la primera pila atòmica francesa, al 1948. Els Joliot-Curie tingueren un destacat compromís social i polític. Irène fou una de les tres dones que formaren part del govern del Front Popular a França; durant l’ocupació alemanya de França, Frederic es va integrar en la resistència i ingressà en el Partit Comunista Francès; tots dos tingueren un paper important en les estructures científiques del seu país, i durant els anys cinquanta foren destacats activistes a favor de la pau.
Per acabar aquesta ràpida genealogia, diguem que els Joliot-Curie tingueren dos fills: Hélène, dedicada a la física, i Pierre, dedicat a la biologia. Hélène Langevin (el seu marit era nét de Paul Langevin) ha dedicat la seua activitat científica a l’estudi experimental dels nuclis i de les reaccions nuclears. Veiem, doncs, que no solament li és familiar el tema de la radioactivitat per raons professionals: per Hélène la radioactivitat és també una qüestió de família. Totes dues raons han fet que en els darrers anys nombroses universitats l’hagen invitada per parlar de la radioactivitat al voltant del centenari del seu descobriment.
