Aquest llibre de Juan Pimentel pertany, sens dubte, al camp de la història de la ciència –de la ciència espanyola–, però confinar-lo únicament a aquesta categoria constituiria un greu error, perquè és molt més que això.
Entre el segle V i el segle IX, Gundisapor va ser el més important nucli de cultiu de les ciències, les arts i la medicina i un lloc de circulació de coneixements de les tradicions occidentals i orientals.
A finals de 2019 va aparèixer un nou llibre del destacat historiador de la ciència gallec Xosé Antón Fraga Vázquez, que és de gran interès tant pel que fa al seu contingut com per la seva gènesi.
En el cas de la pandèmia de COVID-19, tornen a estar presents molts factors que han marcat el recorregut de les malalties emergents en els darrers cinquanta anys. Un temps en què el control i la prevenció de totes aquestes patologies hauria d'haver estat un dels objectius prioritaris de l’acció sanitària internacional.
Francesc Salvà es va implicar en la difusió dels nous coneixements mèdics. Com a afició, es va endinsar tan intensament en el nou món de l’electricitat que va fabricar el primer telègraf elèctric de què es tinga notícia.
S’ha estès la creença que la primera dona d’Einstein, Mileva Marić, va contribuir de manera significativa al seu treball científic. Però, hi ha proves clares que Marić fora una col·laboradora secreta d’Einstein?
Els miasmes –un nom espantable que amagava un desconeixement sòlid– eren els suposats vapors portadors de partícules de «matèria corrompuda» que causaven les malalties infeccioses. Hi creia tothom fins que es va reconèixer el paper dels microbis.
Mercedes Maestre va ser una metgessa republicana, pediatra i socialista, que va desenvolupar un excepcional activisme per la reforma social i el dret a la salut.
Fins la invenció de la impremta en el segle XV, l’escriptura era manuscrita i expressava la tendència artística del lloc on havia estat produïda. La majoria dels llibres que guarden les biblioteques dels monestirs van ser copiats, il·luminats i enquadernats en l’scriptorium.
La troballa d'una taula periòdica de 1885 a la Universitat de St Andrews, a Escòcia, aporta informació sobre l'ensenyament de la química al segle XIX.