Tots som primats. Els éssers humans formem part, junt amb la resta de simis i micos, de l’ordre dels primats. Això fa que compartim amb determinades espècies, particularment amb els altres grans simis –orangutans, goril·les, ximpanzés i bonobos– tant característiques físiques com comportamentals. En aquest número, hem volgut dirigir la nostra mirada cap a la primatologia, especialment a l’estudi del comportament dels primats no humans.
Quines conductes són iguals o semblants a les nostres i quins mecanismes cognitius hi ha al darrere d’aquestes? Com podem aplicar el coneixement adquirit per a millorar la conservació de les espècies que s’hi troben amenaçades actualment? Aquestes i altres qüestions rauen en l’origen d’aquest monogràfic coordinat per la professora Anna Albiach-Serrano.
El número està il·lustrat amb els magnífics dibuixos de Jordi Sabater Pi (Barcelona, 1922–2009), pioner de la primatologia i l’etologia al nostre context i reconegut internacionalment per les seues investigacions. Per a ell, el dibuix formava part de l’observació, de l’adquisició del coneixement. Les il·lustracions escollides en aquest monogràfic donen idea de la seua estima pel detall i la seua capacitat de captar els comportaments dels primats que va estudiar al llarg de la seua vida. Aquesta actitud i aptitud amb el dibuix –com manifesta el periodista científic Toni Pou en la secció de Metodart– entronca el seu treball «amb la tradició dels naturalistes britànics com Charles Darwin o dels alemanys com Alexander von Humboldt, que combinaven l’observació i l’exploració amb el dibuix».
El 1859 es publicava L’origen de les espècies, de Charles Darwin, el llibre que capgiraria –junt amb L’origen de l’home, aparegut en 1871– la idea de l’evolució dels éssers vius. Encara, a hores d’ara, queden reductes negacionistes –amb més o menys ressò, segons els països– de la teoria de l’evolució de les espècies. Tots som primats i formem part d’un mateix procés evolutiu del qual, a mesura que en sabem més, anem descobrint que és molt més intricat i complex del que imaginàvem en un principi. L’estudi dels primats ens permet entendre millor tant a la resta d’espècies que conformen aquest ordre com a nosaltres mateixos. Perquè, com passa en les millors famílies, les semblances i diferències amb els nostres parents ens ajuden a formar-nos una idea més aproximada d’on venim i què som: en definitiva, uns primats més.
