L’últim número de Mètode ens acosta als nostres «parents primats»

Conéixer millor la resta de primats ens permet no només aprofundir en el seu estudi, sinó també entendre millor la naturalesa humana. Potser per això ens genera tant d’interés el seu estudi. El número 118 de la revista Mètode analitza des de diverses perspectives la gran variabilitat de comportament dels primats no humans i els processos cognitius que es troben a la base.

El monogràfic, coordinat per Anna Albiach-Serrano, professora de la Unitat d’Etologia i Benestar Animal de la Universitat Cardenal Herrera-CEU de València, ha comptat amb la participació de: David R. Begun (Universitat de Toronto, Canadà), qui fa una aproximació general a l’evolució de la intel·ligència dels primats a través d’allò que les restes fòssils ens permeten conèixer; Federica Amici (Max Plack Institute, Alemanya) ens acosta als reptes i les oportunitats que impliquen els comportaments socials en els primats, qüestió que també aborda Anna Albiach-Serrano, en concret, en els rols de cacera. Per la seua banda, Alba Motes-Rodrigo (Universitat de Lausana, Suïssa) indaga en els orígens de la cultura acumulativa humana a partir dels experiments amb primats; i finalment, Catarina Casanova (Universitat de Lisboa, Portugal) i Susana Costa (Universitat de Coïmbra, Portugal) mostren la necessitat de comptar amb les comunitats locals per a garantir la conservació dels primats en les àrees protegides. Per tancar l’especial, Mètode entrevista Tomàs Marquès-Bonet, biòleg evolutiu, qui ens parla de la recerca que fa al seu laboratori, dedicat principalment a l’anàlisi i comparació del genoma dels primats.

La portada del número i els separadors interiors són il·lustracions del primatòleg i etòleg Jordi Sabater Pi (1922–2009). En la secció de Metodart, Toni Pou –periodista de ciència i autor del llibre Jordi Sabater Pi: l’últim naturalista–, reflexiona sobre com aquest emprava el dibuix com a part del seu treball de camp i de recerca.

Més enllà del col·lapse

El número dedica també un dossier, coordinat per Jordi Marín i Monfort, a un tema de força actualitat: el col·lapse civilitzatori al qual semblem abocats si no actuem i fem front a la crisi climàtica, energètica i de materials. En el dossier participen Ferran Puig Vilar, Marta G. Rivera Ferre, Antonio Valero i Alicia Valero. Aquesta part es tanca amb una entrevista amb l’antropòloga i activista ecofeminista, Yayo Herrero.

A més, Joan Mayol destaca la progressiva destrucció que ha patit l’Horta de Ciutat de Mallorca, i Oleg Beyda i Ivan Petrov ens descobreixen la figura del Dr. Hans Beutelspacher, químic, professor a la Universitat de Königsberg i actiu col·laborador del règim nazi.

Finalment, en el número trobem com sempre diverses recomanacions de lectures de caràcter divulgatiu, així com les seccions habituals que ens ajuden a reflexionar sobre l’actualitat científica. En definitiva, una nova revista plena de continguts que ens acosta a la ciència des de diverses aproximacions i perspectives.