En el primer episodi de Mètode Pòdcast, Anna Albiach-Serrano ens parla d’algunes curiositats de ximpanzés, orangutans, goril·les i d’altres primats no humans. Parlem també amb Martí Domínguez sobre la nova iniciativa de Mètode i la divulgació de la ciència.
La pressió contra el furtivisme ha augmentat, però l’estat actual de les dues espècies de goril·les (Gorilla gorilla i G. beringei) continua en perill crític. Ara més que mai, el futur dels goril·les depèn de nosaltres.
El número 118 de la revista està dedicat a l’estudi dels processos cognitius i del comportament en els primats.
La pèrdua i degradació d’hàbitats és una de les principals amenaces per als primats. En la protecció de l'entorn no es pot ignorar la diversitat cultural dels grups de població que viuen a les àrees protegides perquè la supervivència de la biodiversitat depén de les actituds d'aquestes comunitats.
Quan va sorgir la cultura acumulativa a la nostra història evolutiva? En aquest article es repassen les aportacions de l’arqueologia experimental amb primats a aquesta pregunta mitjançant la descripció de diversos experiments amb ferramentes de pedra duts a terme amb grans simis.
Fins a quin punt els ximpanzés cacen cooperativament? L’evidència disponible apunta que, amb experiència, són capaços de coordinar-se, però no queda clar si també poden col·laborar segons una estratègia compartida.
La socialitat proporciona als primats beneficis com una xarxa de suport més gran i més oportunitats d’aprenentatge, però també planteja reptes relacionats amb la competitivitat i la coordinació.
L’estudi de l’evolució de la intel·ligència als primats, tal com s’interpreta a partir del registre fòssil de motlles endocranials, se centra principalment en els llinatges que ens poden donar una informació més directa sobre els esdeveniments evolutius que van conduir a l’origen de la intel·ligència humana.
Els primats constitueixen un ordre que engloba més de tres-centes espècies, entre les quals estem els éssers humans. Potser per això ens atrau i ens fascina el seu estudi.
El primatòleg Jordi Sabater Pi (1922–2009) no considerava el dibuix un simple entreteniment ornamental, sinó una part nuclear del procés d’observació i d’investigació del món.