El número 118 de la revista està dedicat a l’estudi dels processos cognitius i del comportament en els primats.

Fins a quin punt els ximpanzés cacen cooperativament? L’evidència disponible apunta que, amb experiència, són capaços de coordinar-se, però no queda clar si també poden col·laborar segons una estratègia compartida.

La socialitat proporciona als primats beneficis com una xarxa de suport més gran i més oportunitats d’aprenentatge, però també planteja reptes relacionats amb la competitivitat i la coordinació.

Els primats constitueixen un ordre que engloba més de tres-centes espècies, entre les quals estem els éssers humans. Potser per això ens atrau i ens fascina el seu estudi.

El primatòleg Jordi Sabater Pi (1922–2009) no considerava el dibuix un simple entreteniment ornamental, sinó una part nuclear del procés d’observació i d’investigació del món.

Tomàs Marquès Bonet és biòleg i dirigeix el grup de Genòmica comparativa a l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), dedicat principalment a l’anàlisi i comparació del genoma dels primats per a intentar entendre millor el genoma humà.

Aquest monogràfic mostra diferents aproximacions a l’estudi dels primats. Aprofundir en el seu coneixement ens permet entendre millor tant a la resta d’espècies que conformen aquest ordre com a nosaltres mateixos.

La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha catalogat els ximpanzés com a «perill d’extinció» i, en particular, la subespècie de l’Àfrica occidental –la protagonista de la imatge– està categoritzada com a «críticament amenaçada».

Los derechos de los simios mostra com la idea de la personalitat jurídica dels grans simis ha passat de ser considerada com una cosa ridícula, a interessar tribunals de diversos països.

La primatologia japonesa va nàixer l'any 1948, quan un professor i dos alumnes van trepitjar l'illa de Koshima per estudiar els macacos que hi vivien.