Entrevista a Steve Goodwin

«Per salvar el planeta cal prendre les decisions correctes»

Degà de la Facultat de Ciències Naturals de la Universitat de Massachusetts

Steve Goodwin és el degà de la Facultat de Ciències de la Universitat de Massachusetts a Amherst (EUA), i també és un expert en bacteriologia. L’Institut d’Estudis Catalans l’ha convidat a Barcelona per presentar el model universitari, basat en la sostenibilitat, que promou la seva universitat. En un moment de crisi econòmica i amb molta competència per part de la resta d’universitats nord-americanes, la Universitat de Massachusetts vol diferenciar-se apostant pel medi ambient.

L’esforç que fa aquesta universitat s’està traduint en una reducció molt significativa de consum d’aigua i d’energia en el dia a dia universitari. És una fita aconseguida gràcies, per una banda, a la introducció de tecnologies d’última generació i al fet de tenir en compte l’eficiència energètica a l’hora de construir o reformar les instal·lacions universitàries. Per una altra banda, la sostenibilitat s’ensenya a l’aula, forma part del currículum i es promouen discussions entre els alumnes. I es tracta, alhora, d’un projecte coherent que no vol ser un mer reclam discursiu, ja que la universitat compta amb investigadors de referència mundial en l’estudi del clima, ha posat en marxa projectes per a prevenir fenòmens meteorològics extrems i investiga sobre fonts d’energia eficients i renovables.

Goodwin transmet la imatge d’una universitat compromesa amb alguns dels principals reptes que ha d’afrontar la humanitat en el futur proper, com són les fonts d’energia o l’estalvi i l’eficiència energètica. En l’entrevista, li preguntem també per les investigacions que es duen a terme a la universitat, principalment en la seva àrea, la microbiologia.

Per què la Universitat de Massachusetts està tan preocupada per les qüestions mediambientals?
Les universitats nord-americanes es caracteritzen per ser molt competitives. Hi ha competència per atraure els millors estudiants, obtenir més fons dedicats a la investigació i també per aconseguir el suport de l’Estat. La universitat ha optat per convertir la sostenibilitat en un factor d’atracció tant dels millors estudiants com de finançament de les investigacions.

També hi ha la intenció d’esdevenir un model per a la societat?
Exactament, estem posant en funcionament molts projectes que es poden entendre com a bons models per al futur. Estem construint nous edificis que compleixen els estàndards ecològics més elevats sobre eficiència energètica i de consum d’aigua. No només expliquem la sostenibilitat a les classes, sinó que també fem un esforç donant exemple.

«La ciència és molt clara assenyalant l’impacte que tenim sobre el clima. El rebuig al canvi climàtic té més a veure amb política que amb ciència. I a vegades aquest fet resulta frustrant per als científics»

A la seva universitat també destaquen projectes per estudiar el clima com CASA (Collaborative Adaptive Sensing of the At-mo-s–phere). Ens pot explicar en què consisteix?
Consisteix en una xarxa de radars que recull dades mediambientals, i aquesta tecnologia es combina amb els últims avenços en ciències de la computació, amb l’objectiu de detectar els fenòmens atmosfèrics extrems, com els tornados. Són molt útils perquè hi ha un interval de temps molt breu entre el moment en el qual es detecta que alguna cosa comença a passar i el temps que es disposa per avisar la gent i permetre-li reaccionar. Estem posant a prova aquesta tecnologia a Oklahoma, on hi ha moltíssims tornados.

És una tecnologia exclusiva per a tornados, o també es pot aplicar a altres fenòmens atmosfèrics?
De moment s’aplica a tornados, però també pot tenir altres funcions, com per exemple detectar microexplosions [fenomen meteorològic poc freqüent que provoca la caiguda d’avions en ple vol]. Per tant, en el futur esperem poder-la aplicar a altres fenòmens, així com també exportar la tecnologia a altres països.

La seva universitat també investiga per aconseguir dispositius fotovoltaics més barats. L’energia solar tindrà un paper central en el futur?
Així ho pensem. Estem intentant utilitzar polímers per separar càrregues elèctriques. Produir electricitat en darrer terme és una qüestió de separar les càrregues elèctriques positives a una banda i les negatives a una altra, de la mateixa manera com funciona una bateria. Volem desenvolupar polímers capaços d’absorbir la llum del Sol i usar aquesta energia per separar aquestes càrregues, a baix cost i de manera més eficient que les tecnologies fotovoltaiques actuals. Hem aconseguit una subvenció de 16 milions de dòlars procedents del departament d’energia d’Estats Units, amb l’objectiu de crear l’Energy Frontier Research Center (Centre de Recerca d’Energia de Frontera) i aquest grup intenta desenvolupar aquests nous tipus de polímers per separar les càrregues. És molt interessant que aquest mateix tipus de tecnologia ens pot ajudar a desenvolupar un nou tipus de cèl·lules de combustible, que és una altra alternativa per a obtenir energia, i hi ha científics que l’estan investigant.

En parlar del clima, sembla obligat preguntar-li per la seva opinió respecte al canvi climàtic.
A la universitat tenim un centre de recerca sobre el canvi climàtic molt bo, dirigit per Ray Bradley. És un dels investigadors més destacats del món en el canvi climàtic. Va ser també un dels científics als qui van robar correus electrònics [en l’anomenat Climagate, quan es van difondre mails personals d’investigadors sobre el clima el 2009, poc abans de celebrar-se la Cimera del Clima a Copenhaguen, amb la intenció de perjudicar el prestigi d’aquests científics]. Acaba d’escriure un llibre sobre el canvi climàtic, Global Warming and Political Intimidation. La ciència és molt clara assenyalant l’impacte que tenim sobre el clima. Potser no som capaços de mesurar exactament quin és aquest impacte, però no hi ha dubte que existeix. El rebuig al canvi climàtic té més a veure amb política que amb ­ciència. I a vegades aquest fet resulta frustrant per als científics.

Però entre els científics tampoc no hi ha unanimitat.
Sí, però de científics que rebutgen el canvi climàtic n’hi ha molt pocs. I malgrat ser minoria, aquells que rebutgen la influència humana en el clima reben més atenció mediàtica. Hi ha ciència molt bona i sòlida que constata que tenim un impacte clar en el clima.

© Jordi Play

Els microorganismes, la seva especialitat, acostumen a tenir molt mala premsa: es relacionen sempre amb malalties, o amb bio-terrorisme. Ens pot dir quines podrien ser les bones notícies sobre el món de la microbiologia?
Els microorganismes es van començar a estudiar inicialment per dues raons: una és per les malalties que causen aquests microorganismes, i una altra per tots els usos i aplicacions que tenen, com per exemple per a fer vi o cervesa. Hi ha una immensitat de tecnologies que ens permeten aprofitar els microorganismes, però és veritat que s’acostuma a posar l’èmfasi en els aspectes més negatius. Jo mateix m’he dedicat a investigar aquests usos i aplicacions. M’agradaria explicar una línia de recerca que s’està duent a terme a la Universitat de Massachusetts sobre microorganismes. És molt excitant. És un projecte dirigit per Dereck Lovely. Ha estudiat com utilitzar microorganismes com a cèl·lules de combustible, és a dir, es tracta d’usar matèria orgànica i mitjançant organismes convertir aquesta matèria orgànica en electricitat. Està ensenyant als microorganismes a realitzar aquest procés cada vegada millor i millor. I ara són molt bons amb això. Hi ha molts grups d’investigadors que actualment estan fent recerca en aquest camp, però Lovely va ser el primer. I recentment ha fet un descobriment encara més extraordinari. Perquè aquestes cèl·lules de combustible funcionin, els microorganismes han de ser capaços de transportar electrons a un elèctrode. L’electricitat ha de poder anar a l’elèctrode. I ara està treballant en el sentit contrari, transmetre electricitat de l’elèctrode al microorganisme, de tal manera que aquest microorganisme sigui capaç de fabricar components orgànics.

I quines repercussions té aquesta investigació?
Ara estem capacitats per a posar panells solars, recollir electrons i conduir l’electricitat fins als microorganismes, i d’aquesta manera produir combustibles orgànics o dissolvents orgànics. No és el mateix procés, però les plantes obtenen el mateix resultat. Ara les plantes recullen la llum solar, i els microorganismes fermenten la planta per obtenir etanol. El procés que ha aconseguit Dereck és portar directament la llum solar al microorganisme i que aquest fabriqui l’etanol. S’anomena «transferència directa d’electrons entre espècies». Pot ser un dels descobriments més excitants en microbiologia dels darrers vint anys. Dereck ha fet un descobriment realment increïble. Estic totalment convençut que produirem combustibles en el futur d’aquesta manera.

«Hi ha una immensitat de tecnologies per a les quals podem aprofitar els microorganismes, però és veritat que s’acostuma a posar l’èmfasi en els aspectes més negatius»

Hi ha organismes genèticament modificats com el Biopol que tinc entès que estan aconseguint fites semblants: produir plàstics a partir de plantes…
Aquesta és la situació, hi ha microorganismes capaços de produir polièsters (un tipus de polímer que és termoplàstic). Els microorganismes poden fer aquests materials, i algunes empreses van començar a treballar en aquest camp, com la britànica ICI (Imperial Chemical Industries), i van ser els inventors del Biopol. Posteriorment van vendre la patent a Monsanto, que seguidament va vendre la tecnologia a una companyia anomenada Metabolix, una empresa situada a Cambridge (Massachusetts). Tenen una planta a Iowa, on produeixen un producte genèticament modificat anomenat Mirel (un bioplàstic). La dificultat resideix en el cost: té un preu que és el triple que el que costa produir actualment els polièsters. Mirel té propietats molt bones, és biodegradable, però és significativament més car que altres materials que no es degraden.

Hi ha un gran rebuig entorn als organismes genèticament modificats
Crec que empreses com Monsanto haurien d’haver fet més esforços per educar el públic, mostrant que l’ús d’aquests organismes té molts més aspectes positius que negatius. Perquè és veritat, són productes amb característiques molt valuoses. Haurien de ser molt actius educant la població per mostrar que aquests organismes són bons.

Els microorganismes també s’estan aplicant en el camp de la contaminació.
Sí, a la universitat també s’està fent molta recerca en bioradiació. Estem treballant en el camp de dissolvents orgànics que ens ajuden a netejar aigües de metalls pesants, como l’urani. Els microorganismes aconsegueixen reduir l’urani de manera que ja no queda dissolt en aigua –l’urani és soluble–, sinó que es precipita. L’urani no desapareix, continua allà, però és més fàcil separar-los.

«La ciència per si mateixa no pot salvar el planeta, no es tracta només de conèixer certes tecnologies, sinó que també es tracta de prendre les decisions correctes»

Vostè va impartir recentment una conferència titulada «Pot la ciència salvar el planeta?» Seria interessant conèixer la seva opinió.
Algunes de les qüestions de les quals vaig parlar ja les hem tractades aquí, però a aquesta conferència volia posar èmfasi en la idea que la ciència per si mateixa no pot salvar el planeta. No es tracta només de conèixer certes tecnologies, sinó que també es tracta de prendre les decisions correctes. Per això necessitem disposar de gent procedent de l’economia, de les ciències socials, persones interessades en qüestions de sanitat pública. Necessitem comptar amb totes les disciplines amb l’objectiu de prendre les decisions correctes.

© Mètode 2012 - 72. Botànica estimada - Hivern 2011/12

Periodista, Barcelona.