«Flora amenazada y de interés del Parque Natural de la Serranía de Cuenca», de Miguel Ángel Gómez Serrano i Olga Mayoral García-Berlanga

102b-80
Flora amenazada y de interés del Parque Natural de la Serranía de Cuenca
Miguel Ángel Gómez Serrano i Olga Mayoral García-Berlanga
Red de Áreas Protegidas. Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha. Conca, 2013. 361 pàgines.

El coneixement de la biodiversitat és una tasca magna que va avançant molt a poc a poc. Malgrat la seua importància per comprendre millor les qualitats de la vida i el seu procés evolutiu, més enllà del seu valor en termes econòmics, molt més fàcils de defensar, les línies d’investigació relacionades no solen aparèixer entre les prio-ritàries que estableix la política científica oficial. Aquesta carència condueix a la reducció progressiva d’especialistes qualificats per des-envolupar aquesta tasca i a l’escassesa de professionals amb una formació suficient per redactar els estudis ambientals ineludibles per minimitzar els impactes sobre el medi natural. Amb aquesta realitat, és molt grat descobrir que hi ha qui es resisteix a deixar-se dur per aquesta tendència i orien-ta el seu treball a descobrir el patrimoni natural que atresora el nostre entorn. Però, a més a més, completen la seua empresa compartint els resultats del seu esforç. Quan aquestes iniciatives troben el necessari suport institucional, el procés pot tancar-se per avançar en el coneixement i promoure’n la divulgació. Precisament, aquesta flora de la Serranía de Conca és un exemple excel·lent per confirmar aquestes paraules: una investigació exhaustiva d’un extens parc natural que es converteix en una obra exemplar de divulgació botànica, amb el suport econòmic de la Junta de Comunitats de Castella-La Manxa.

Fullejant les seues pàgines, magníficament il·lustrades en tots els seus apartats, em fa recordar la tan repetida frase, i no per això menys vàlida, del conservacionista senegalès Baba Dioum: «Al final, només conservarem el que estimem, estimarem només el que entenem i només entendrem allò que ens ensenyen.» L’acurada selecció fotogràfica permet al naturalista aficionat o a qualsevol persona implicada o interessada en la conservació d’aquest espai protegit identificar amb facilitat les espè-cies botàniques més valuoses i reconèixer els diferents hàbitats presents en el territori. Precisament, aquests són l’element organitzador de tota la riquesa d’espècies amenaçades i d’interès present en el Parc Natural. L’agrupament de les fitxes descriptives de les plantes segons el tipus d’ecosistema on viuen normalment (boscos, matollars, pastures i prats, cingles i rocams o riberes fluvials i aiguamolls) és, sens dubte, el criteri més encertat per facilitar la identificació de qualsevol planta desconeguda que puga trobar-se per la zona. En definitiva, una presentació atraient que convida no sols a endinsar-se en l’estudi del llibre mateix, també és una crida a descobrir aquest espai natural, localitzat en el quadrant nord-oriental de la província, a poc més de 20 km del Racó d’Ademús. Finalment, els textos descriptius dels diferents ambients i de cadascuna de les espècies, localitzades amb una cartografia actualitzada pel que fa a la seua distribució pel parc, són el complement adient per arrodonir aquest treball botànic i editorial que ha de convertir-se en una eina bàsica.

© Mètode 2014 - 80. La ciència de la premsa - Hivern 2013/14

Conselleria de Territori i Habitatge, Generalitat Valenciana.