Fotografiar con mal tiempo: un buen momento
Eduardo Blanco Mendizabal
(Prames, 2016, 24,5 × 23 cm, 192 pàgines).
Tots hem sentit la cantarella: «anem-nos-en, que plourà i ja no podrem fer més fotos». Doncs jo quan sento això és quan em quedo. Però no perquè hi hagi menys gent que molesti, que també, sinó perquè sé que faré les millors fotos, amb una llum especial, l’atmosfera transparent (sense calitja), el terreny «net» i uns colors saturats de la vegetació… En definitiva, unes condicions fotogràfiques que altrament seria impossible d’aconseguir.
La veritat és que això, que explico en els cursos de fotografia de natura, sempre he pensat d’escriure-ho en un article o publicació extensa… però l’amic Eduardo Blanco se m’ha avançat, cosa que m’alegra, ja que jo no ho hagués pogut fer millor. Tanmateix, aquest llibre és molt més que això, ja que descriu com afecten a la fotografia la pluja, la boira, densa o lleugera, el vent, els llamps, els diferents tipus de núvols, les tempestes, diversos meteors òptics… I fins i tot els volcans, terratrèmols, les aurores boreals i nombroses situacions extremes. I el més important: dóna consells pràctics per a treure’n el màxim partit.
Evidentment parla de l’equip fotogràfic necessari per a cada cas i explica els procediments més adequats amb una didàctica envejable. Garantia d’això són els 160 cursos, viatges i tallers que ha impartit. El que més valoro d’aquesta obra és que es nota que no parla per referències, ja que l’autor és un experimentat professional que sap de què parla perquè ha viscut de primera mà totes les situacions que planteja.
En efecte, de les fotografies que inclou es dedueix que «l’Edu» ha anat on calia per a aconseguir-les: des del massís dels Alps a l’Amazones, i des del cercle polar àrtic al desert del Sàhara. Ara bé, també puntualitza que moltes es poden obtenir al costat de casa. Tot plegat, un llibre rodó que era necessari. No m’estranya que el crowdfunding fos un èxit i ultrapassés el límit per a editar-lo.
No me’n sé estar de dir que les fotos són un punt i a part. No debades l’autor ha rebut mig centenar de premis, alguns internacionals. De cadascuna indica les característiques tècniques: càmera, objectiu, distància focal, sensibilitat, diafragma, velocitat i accessoris (com ara trípode, filtre, etc.), cosa que resulta molt pràctica per als que vulguin reproduir les condicions de la imatge.
Fins i tot, en el cas de qui no li interessi aquest tipus de fotografia i no tingui intenció de practicar-la mai, li aconsellaria fullejar el llibre, ja que és un autèntic plaer contemplar les belles estampes, per altra banda ben originals. No és que no s’hagin fet mai; és que no són habituals en els llibres de fotografia de natura.
Total, que si us queda algun dubte sobre el fet que el millor moment per a fer fotografies de paisatge és quan fa mal temps, en acabar aquest llibre se us haurà esvaït del tot. I ja sabeu: si ve el mal temps… feu bona cara!
