Mirada salvatge

104a-71

La mirada salvaje.
Encuentros con la fauna ibérica
Andoni Canela
Art Blume. Barcelona, 2009, 344 pàgines.

No és un llibre de butxaca; és un llibre que no passa desapercebut. No és un llibre de fotos d’animals; és un llibre que capta l’ànima de cada espècie que retrata. No és un «llibre regal»; en expressió dels llibreters, és un regal per a la vista. No és un tractat de zoologia; és una obra que fa un recorregut per les espècies més significatives. No és una guia de camp; és una guia per a recórrer la biodiversitat ibèrica. Finalment, no és només un llibre; és un projecte que té tres potes: llibre, exposició i web.

L’exposició consta de quaranta grans imatges; les més espectaculars, ampliades, ben impreses i en marcs de roure construïts amb fusta reutilitzada. En total pesa una tona i mitja, i prové d’unes pesades bigues trobades en una masia pirinenca abandonada del segle xii. Ha recorregut nombroses ciutats –en alguns casos a l’aire lliure– de la Península, incloent-hi Portugal, acostant al ciutadà la riquesa de la nostra fauna. I això no és una frase feta, ja que durant 2010 va ser visitada per més de 100.000 persones.

La web gaudeix dels avantatges d’interacció i accessibilitat; posa a disposició dels més entusiastes, a més de les fotos, molta més informació: hàbitat de cada espècie, fitxes descriptives, estat de conservació… i un mapa molt detallat de la distribució geogràfica. Així mateix, el visitant hi trobarà una guia pràctica per a sortir al camp: consells per a observar els animals salvatges, guies de camp per a determinar el que vegis, etc. Aquesta tercera pota ha gaudit de la participació de l’obra social de Caja Madrid. Globalment, el projecte ha rebut l’assessorament de qui signa aquestes línies i el suport de la Fundación Biodiversidad.

Pel que fa al llibre, s’han escollit un centenar d’espè­cies representatives dels ecosistemes més importants. Com que s’han seleccionat les més emblemàtiques –per tal que tothom les pugui reconèixer–, com ara el llop, l’ós, el linx, etc., lògicament estan més representats els grups més populars. Així, més de cinquanta són aus, disset mamífers, sis rèptils, cinc amfibis, cinc peixos i onze invertebrats.

Les imatges s’han pres a 42 punts molt ben triats per reflectir els diferents ambients de l’àrea iberobalear. Els capítols del llibre corresponen a grans ambients, de manera que en cadascun hi trobareu animals que viuen en llocs semblants; i els qui vulguin aprofundir-hi trobaran al final una sorpresa: cada espècie té una fitxa amb les característiques més importants. Aquesta part ha estat escrita per Eva van den Berg.

De tant de maltractar-la, potser no som conscients del tresor que tenim a la Península Ibèrica. Inclou més de 120 hàbitats diferents, el 55% dels que hi ha a Europa. Hi viu el 75% dels ocells europeus, el 80% dels mamífers… Xifres que no pot presentar cap país del Vell Continent.

En definitiva, aquesta obra ens anima a adreçar una mirada salvatge introspectiva vers la nostra fauna per aprendre a valorar-la i esmerçar tots els esforços possibles per preservar-la. Només així els nostres fills i els fills dels nostres fills podran continuar mirant-la… salvatgement.

© Mètode 2011 - 71. La cara del dolor - Número 71. Tardor 2011

Doctor en Ecologia i Evolució, escriptor, professor i fotògraf de natura (Barcelona).