Tota una família de papallones

108a-77

Manual de identificación y guía de campo de los árctidos de la Península Ibérica y Baleares, J. Ylla, R. Macià i F. J. Gastón, publicat per Argania editio (Barcelona, 2011, 290 pàgines).

Les revisions de grups zoològics són sempre molt esperades pels naturalistes i molt benvingudes per tothom que necessita determinar amb seguretat exemplars d’aquell grup. I és que de publicacions de taxonomia i faunística n’hi ha moltes, potser massa, però de recopilacions de tot el que es coneix, n’hi ha ben poques. Aquí en tenim una.

En el cas de les papallones i els insectes en general, cada any es publiquen infinitat d’articles que recullen milers i milers de citacions, descobertes i troballes més o menys interessants. Només de tant en tant en surt un que recopili totes les referències d’una localitat, comarca, província o fins i tot d’una regió sencera.

Ara bé, cap d’aquestes publicacions pot englobar ni de lluny tots els insectes, ni tan sols totes les papallones, ja que qualsevol d’aquests intents ocuparia enciclopèdies senceres de nombrosos volums. Perquè ens fem una idea de l’autèntica magnitud de la diversitat d’aquests grups, ho compararem amb una obra exhaustiva de tots els ocells. Ens referim al famós Handbook of the Birds of the World, que ha trigat un quart de segle a acabar-se i que ocupa 17 volums d’unes 800 pàgines cadascun. Doncs bé, amb tot això tracta unes 10.000 espècies d’ocells, mentre que de papallones se’n coneixen més de 150.000… de moment. I no cal que parlem de la resta d’insectes!

És per això que hem d’estar contents quan sorgeix una publicació que inclou totes les espècies d’una família de lepidòpters d’una àrea geogràfica.

Llargament esperada, ja que els autors són coneguts especialistes en diverses famílies de lepidòpters, aquesta obra reuneix totes les dades útils de les 65 espècies dels àrctids iberobalears. Constitueix una clara mostra de la important contribució que poden fer els entomòlegs no professionals, ja que aquest llibre és molt superior als anteriors que han aparegut sobre el tema.

L’obra comença bé: amb una introducció que exposa les característiques generals de la família, com ara els aspectes biològics i taxonòmics, tradicionalment conflictius en aquest grup.

La fitxa de cada espècie, que és molt completa, inclou la descripció de l’adult, la biologia, l’hàbitat, les subespècies i formes, la diferenciació dels taxons similars i un mapa de la distribució que se’n coneix. A més, hi ha un dibuix molt detallat de la genitàlia i fotografies de tots els imagos i de nombroses erugues, com també de l’hàbitat preferent. En total, trobem 460 il·lustracions.

Per al difícil gènere Eilema s’ha confeccionat una clau dicotòmica que és molt útil. Al final del llibre hi ha un recull de les fotografies de totes les espècies juntes per a facilitar-ne la comparació. Això resulta molt útil quan s’intenta determinar un exemplar, sobretot a la natura.

Cal remarcar el rigor de tota la informació que es dóna i la claredat amb què es resolen els problemes taxonòmics i les confusions històriques. Per fi podem afirmar que, gràcies a aquesta obra, ja és possible identificar qualsevol àrctid que observem… i, a més, els autors ens ho han fet molt més fàcil i intuïtiu.

© Mètode 2013 - 77. La línia roja - Primavera 2013

Doctor en Ecologia i Evolució, escriptor, professor i fotògraf de natura (Barcelona).