Polvo de arco iris. Tres siglos disfrutando de las mariposas
Peter Mattern
Editorial Carbrame (2022). 15 × 21 cm, 293 pàgines
Malgrat haver-hi només una quarta part de les espècies que viuen a la península Ibèrica –o pot ser precisament per això–, a Anglaterra sempre hi ha hagut una autèntica obsessió nacional amb les papallones diürnes. Peter Marren és una de les figures més destacades que publica habitualment en la revista British Wildlife i és autor de més de vint títols i ara aquest, que no m’estranya que sigui un best-seller.
El llibre comença explicant, de la forma més tendra i emotiva, les aventures i desventures de petit quan empaitava papallones i observava meravellat la metamorfosi de les que criava, fascinació amb què molts ens sentirem identificats. Esperava amb neguit l’època de vacances perquè era una nova oportunitat de trobar espècies que encara no havia vist. Descriu com les col·leccionava i que el millor regal era un exemplar d’una espècie que li faltés o un d’aquells llibres il·lustrats amb preciosos gravats. Per aconseguir-ho recorria les antigues botigues de Londres i llegia amb deliri tots els llibres que queien a les seves mans sobre el tema.
Després, a la maduresa, sense perdre la il·lusió i la seva gran sensibilitat, l’autor aprofundeix en la mirada de la societat sobre la captura d’aquests insectes. Per la seva forma de raonar i explicar el col·leccionisme, el conservacionisme i la situació que viuen les espècies al seu país (algunes s’han perdut a causa de l’alteració ambiental), demostra un gran coneixement biològic tant de l’entomologia, és clar, com de l’ecologia i l’evolució. Així s’ha convertit en una autoritat en la història de l’estudi d’aquest grup d’insectes, cosa que li permet mostrar com ha anat evolucionant en els darrers segles la recerca i la representació gràfica, artística i literària.
En aquest viatge erudit i fascinant que recorre la història natural dels darrers tres-cents anys, narra la seva coneixença i col·laboració amb grans eminències de l’especialitat, com ara Miriam Rothschild, una de les científiques britàniques més cèlebres. És també un treball de recerca multidisciplinari sobre l’atracció que les papallones han causat a l’ésser humà i el lloc que els reservem al nostre cor.
Ha estat un plaer fer l’adaptació a la nostra realitat substituint tots els noms anglesos de les papallones pels castellans i afegint-hi la nomenclatura científica per evitar qualsevol confusió, així com algunes investigacions del nostre país perquè resulti encara més atractiva per a l’aficionat.
L’obra té un interès que transcendeix les papallones perquè, a través seu, ens farà reflexionar sobre les relacions de l’ésser humà amb la natura. Cal agrair que no utilitzi un llenguatge saberut i acadèmic, sinó informal (el títol ja ens dona una pista), fins i tot irònic i espontani, que resulta divertit i de vegades ens arrencarà un somriure. Els que compartim la fascinació per aquests éssers diminuts –i pel món natural– seguirem el llibre sense esforç i ens farem còmplices dels sentiments que Peter ens ha sabut transmetre de manera tan apassionada.
