
Estudis i sondejos realitzats en uns quants països europeus i als Estats Units mostren una preocupant incultura cientÃfica en la majoria de la població que, desgraciadament, també afecta titulats superiors i intel·lectuals humanistes. En la nostra societat la falta de coneixement cientÃfic s’accepta fà cilment, basta definir-se com «de lletres» per excusar-se de no haver après els conceptes cientÃfics més elementals. L’errònia creença que els cientÃfics hem inventat una realitat paral·lela que, encara que resulta útil per a aplicacions tècniques, no proporciona coneixement, s’accentua especialment en el cas de la fÃsica. Acostar aquesta ciència al gran públic continua sent un repte per a cientÃfics i divulgadors que han de salvar dos importants obstacles: d’un costat, la idea que els fenòmens fÃsics poc tenen a veure amb la nostra realitat quotidiana i que són reservats a cientÃfics i tecnòlegs, i d’un altre, les dificultats per a entendre el llenguatge matemà tic d’un percentatge important de la població. La dificultat consisteix, doncs, a descriure les lleis fÃsiques de manera comprensible per a qualsevol persona, simplificant al mà xim les fórmules i els progressos matemà tics, i aplicant-les a problemes presents en la nostra vida quotidiana. Diversos autors han afrontat aquesta tasca tan difÃcil. Als Estats Units, on la fÃsica s’inclou en el pla d’estudis dels tÃtols universitaris d’humanitats, hi ha una major tradició en llibres de text per a no-cientÃfics. Per posar dos exemples coneguts i que han estat traduïts al castellà : Physics for Poets, de Robert H. March, editat per primera vegada el 1970, o el més efectista, però no per això menys rigorós, Physics for future Presidents, del professor Richard A. Muller, de la Universitat de Califòrnia Berkeley, que presenta la fÃsica que subjau rere alguns temes d’actualitat, com l’energia atòmica o l’escalfament global. En aquesta mateixa lÃnia, en La ciencia de todas las mañanas, Roberto Vacca, professor de la Facultat d’Enginyeria de Roma, es recolza en la seua llarga experiència com a docent i divulgador (http://www.robertovacca.com/inglese.html), per escriure un tractat de fÃsica general dirigit als qui no saben res de fÃsica. La clau que apunta per a entendre els mecanismes que regeixen els fenòmens fÃsics és abordar-los de manera metòdica i amb els instruments intel·lectuals necessaris. La gran diferència amb els dos tÃtols esmentats anteriorment és que, mentre que els primers es van escriure com a manuals per a estudis universitaris, aquest llibre s’adreça al lector/estudiós individual. La proposta del professor Vacca és molt ambiciosa. Quant als continguts, el llibre tracta tots els temes que s’inclouen en un curs de fÃsica general tÃpic –mecà nica de sòlids i fluids, termodinà mica, electromagnetisme, òptica, relativitat especial– i va més enllà i dedica uns quants capÃtols finals a matèries que només alguns fÃsics estudien durant el postgrau, com l’electrodinà mica quà ntica o la teoria de cordes. La raó esgrimida per a introduir aquests temes, alguns dels quals encara controvertits, és, en paraules textuals, «impressionar els profans» pagant el preu de donar una visió molt simplificada que, fins i tot aixÃ, pot resultar excessivament abstracta i irreal per a molts lectors. Finalment, cal determinar si aquest llibre assoleix el seu objectiu inicial: pot un neòfit aprendre fÃsica llegint aquest text? Al meu parer, sÃ. Especialment en els primers capÃtols, en els quals s’aferma la base del mètode cientÃfic, es discuteix el paper de les matemà tiques i es diferencia entre ciència i tècnica. També els capÃtols dedicats a la mecà nica i a l’electromagnetisme són fà cils per a un lector no especialista perquè estan escrits de manera concreta i contenen molts exemples de la vida quotidiana. No obstant això, si ens preguntem si és possible comprendre tots els continguts del llibre, el mateix autor respon honestament afirmant que no per a tothom és possible. Seguir el capÃtol dedicat al segon principi de la termodinà mica es pot fer molt difÃcil sense explicacions addicionals. També els capÃtols finals poden semblar massa abstractes i anar en contra de l’esperit original del llibre, encara que la decisió d’incloure’ls transmet la idea que la fÃsica és una ciència que continua avançant i que els progressos cientÃfics també avui poden ser controvertits. Cal dir a favor del llibre que les seues pà gines són fidels a l’evolució històrica de la fÃsica, que els descobriments i teories estan molt ben contextualitzats, i que l’autor ha fet un esforç per arribar a la ciència dels nostres dies. De totes totes una lectura molt recomanable per a ments inquietes. Núria Garro. Institut de Ciència dels Materials, Universitat de València. | La ciencia de todas «Acostar la fÃsica al gran públic continua sent un repte per a cientÃfics i divulgadors que han de salvar importants obstacles»    |