«La ciencia de todas las mañanas», de Roberto Vacca

Estudis i sondejos realitzats en uns quants països europeus i als Estats Units mostren una preocupant incultura científica en la majoria de la població que, desgraciadament, també afecta titulats superiors i intel·lectuals humanistes. En la nostra societat la falta de coneixement científic s’accepta fàcilment, basta definir-se com «de lletres» per excusar-se de no haver après els conceptes científics més elementals. L’errònia creença que els científics hem inventat una realitat paral·lela que, encara que resulta útil per a aplicacions tècniques, no proporciona coneixement, s’accentua especialment en el cas de la física. Acostar aquesta ciència al gran públic continua sent un repte per a científics i divulgadors que han de salvar dos importants obstacles: d’un costat, la idea que els fenòmens físics poc tenen a veure amb la nostra realitat quotidiana i que són reservats a científics i tecnòlegs, i d’un altre, les dificultats per a entendre el llenguatge matemàtic d’un percentatge important de la població. La dificultat consisteix, doncs, a descriure les lleis físiques de manera comprensible per a qualsevol persona, simplificant al màxim les fórmules i els progressos matemàtics, i aplicant-les a problemes presents en la nostra vida quotidiana. 

Diversos autors han afrontat aquesta tasca tan difícil. Als Estats Units, on la física s’inclou en el pla d’estudis dels títols universitaris d’humanitats, hi ha una major tradició en llibres de text per a no-científics. Per posar dos exemples coneguts i que han estat traduïts al castellà: Physics for Poets, de Robert H. March, editat per primera vegada el 1970, o el més efectista, però no per això menys rigorós, Physics for future Presidents, del professor Richard A. Muller, de la Universitat de Califòrnia Berkeley, que presenta la física que subjau rere alguns temes d’actualitat, com l’energia atòmica o l’escalfament global. En aquesta mateixa línia, en La ciencia de todas las mañanas, Roberto Vacca, professor de la Facultat d’Enginyeria de Roma, es recolza en la seua llarga experiència com a docent i divulgador (http://www.robertovacca.com/inglese.html), per escriure un tractat de física general dirigit als qui no saben res de física. La clau que apunta per a entendre els mecanismes que regeixen els fenòmens físics és abordar-los de manera metòdica i amb els instruments intel·lectuals necessaris. La gran diferència amb els dos títols esmentats anteriorment és que, mentre que els primers es van escriure com a manuals per a estudis universitaris, aquest llibre s’adreça al lector/estudiós individual. 

La proposta del professor Vacca és molt ambiciosa. Quant als continguts, el llibre tracta tots els temes que s’inclouen en un curs de física general típic –mecànica de sòlids i fluids, termodinàmica, electromagnetisme, òptica, relativitat especial– i va més enllà i dedica uns quants capítols finals a matèries que només alguns físics estudien durant el postgrau, com l’electrodinàmica quàntica o la teoria de cordes. La raó esgrimida per a introduir aquests temes, alguns dels quals encara controvertits, és, en paraules textuals, «impressionar els profans» pagant el preu de donar una visió molt simplificada que, fins i tot així, pot resultar excessivament abstracta i irreal per a molts lectors.
I pel que fa a la metodologia, l’autor no renuncia a la formulació matemàtica d’algunes lleis físiques que, per a aproximar-les al lector, s’empren per resoldre problemes numèrics que donen compte del caràcter predictiu dels models científics. En aquest sentit, el llibre conté alguns exemples curiosos i d’allò més variats, com el càlcul de la potència consumida quan fem flexions, o el de la secció de la part tubular de la pròstata en orinar i valent-se d’un metre, per posar un parell d’exemples.

Finalment, cal determinar si aquest llibre assoleix el seu objectiu inicial: pot un neòfit aprendre física llegint aquest text? Al meu parer, sí. Especialment en els primers capítols, en els quals s’aferma la base del mètode científic, es discuteix el paper de les matemàtiques i es diferencia entre ciència i tècnica. També els capítols dedicats a la mecànica i a l’electromagnetisme són fàcils per a un lector no especialista perquè estan escrits de manera concreta i contenen molts exemples de la vida quotidiana. No obstant això, si ens preguntem si és possible comprendre tots els continguts del llibre, el mateix autor respon honestament afirmant que no per a tothom és possible. Seguir el capítol dedicat al segon principi de la termodinàmica es pot fer molt difícil sense explicacions addicionals. També els capítols finals poden semblar massa abstractes i anar en contra de l’esperit original del llibre, encara que la decisió d’incloure’ls transmet la idea que la física és una ciència que continua avançant i que els progressos científics també avui poden ser controvertits. Cal dir a favor del llibre que les seues pàgines són fidels a l’evolució històrica de la física, que els descobriments i teories estan molt ben contextualitzats, i que l’autor ha fet un esforç per arribar a la ciència dels nostres dies. De totes totes una lectura molt recomanable per a ments inquietes.

Núria Garro. Institut de Ciència dels Materials, Universitat de València.
© Mètode 68, Hivern 2010/11.

La ciencia de todas
las mañanas. Física para los que no saben nada de física
Roberto Vacca
Crítica. Barcelona, 2009
248 pàgines

«Acostar la física al gran públic continua sent un repte per a científics i divulgadors que han de salvar importants obstacles»