«La conspiración lunar ¡Vaya timo!», d’Eugenio Fernández Aguilar

112-64

La conspiración lunar ¡vaya timo! Eugenio Fernández Aguilar. Laetoli. / Pamplona, 2009. 168 pàgines.

La conspiración lunar ¡vaya timo!, d’Eugenio Fernández Aguilar, és el penúltim títol de la col·lecció «Vaya timo» que dirigeix Javier Armentia. Com altres llibres d’aquesta col·lecció, s’adreça més a gent que ja està d’acord que el tema en qüestió és una estafa, que no a convèncer del contrari els qui es creuen l’estafa. Per a mi, aquest enfocament és el punt dèbil de la col·lecció, perquè considere més útil obrir els ulls a gent de bona fe que han estat seduïts pels arguments d’Ikeres diversos. Difícilment aquestes «ànimes de càntir» s’acostaran als llibres d’aquesta col·lecció per canviar d’opinió. Amb tot, aquest títol és dels menys bel·licosos en aquest sentit. Es llegeix d’una tirada, no cansa. I això malgrat que es tracta del primer llibre d’un escriptor novell, el físic Eugenio Fernández Aguilar, professor de secundària i un activista de la divulgació científica en l’aula (i per tot arreu), que manté un actiu i interessant blog, Ciencia en el xxi, que val la pena visitar. L’estructura del llibre no presenta sorpreses: fa una llista de cinquanta arguments habituals (i no tan habituals) entre els usats per aquells que, o bé estan convençuts que no es va arribar a la Lluna, o bé volen convèncer els altres d’això (i una cosa no implica l’altra), i els analitza, explica, aclareix i mostra on és l’error de l’argument. En aquest sentit el llibre proporciona una bateria d’explicacions útils per a aquells que alguna vegada ens hem hagut d’enfrontar amb la coneguda pregunta: «és veritat que es va arribar a la Lluna?», i trau els colors als que fan del misteri, l’engany i la pseudociència el seu negoci, no sols a internacionals com Bart Sibrel o Bill Kaysing, sinó també a productes nacionals com ara J. J. Benítez o altres que van més d’amagat, com el conegut Iker Jiménez. El text proporciona també algunes anècdotes i curiositats poc conegudes de les missions Apollo i aplega les impressions de diferents personatges (de més de quaranta anys, òbviament), com Manuel Toharia, Félix Ares o Miguel de la Quadra Salcedo, sobre com van viure ells l’arribada de l’home a la Lluna. Al final del llibre hi ha a més una llista-resum amb els deu fets més contundents que demostren que sí que vam arribar a la Lluna, com ara que el senyal de ràdio dels astronautes fora triangulat des de diferents llocs com provinent de la Lluna o la dificultat que les més de 400.000 persones que van intervenir durant deu anys en les missions Apollo aconseguiren callar el suposat engany. Per posar-li un però, al llibre li falta abundant material gràfic (probablement per imposicions de l’editorial). Encara que no va escàs de fotos, lamentablement el text fa referència a una enorme quantitat d’imatges (i a detalls en aquestes) que no s’han inclòs al llibre, i un es queda amb les ganes de veure el que li expliquen. El mateix autor sembla conscient d’aquestes mancances i per a esmenar-ho, Eugenio Fernández ha muntat en el seu blog una pàgina de suport multimèdia al llibre (http://eumafeag.blogspot.com/2009/08/apoyo-multimedia-la-conspiracion-lunar.html). Definitivament, un llibre que ofereix exactament el que hom espera quan el compra.

 

 

© Mètode 2011 - 64. La mirada de Galileu - Número 64. Hivern 2009/10

Investigador de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.