Quan en astronomia tenim un misteri sense explicar és temptador recórrer a la hipòtesi “intel·ligència alienígena". En el cas de ‘Oumuamua, no hi ha manera de confirmar ni de refutar aquesta teoria.

La síndrome de Kessler fa referència a un fenomen d’allau segons el qual, a partir d’una densitat crítica d’objectes, un xoc amb deixalles espacials produeix més deixalles, que produeixen més col·lisions.

És realment indispensable la presència d’oxigen per a l’aparició de la vida complexa pluricel·lular?

Un dels punts candents en astrobiologia és la cerca d’aigua en exoplanetes. Tots semblem compartir la idea que l’aigua és fonamental per a l’existència de vida, i fins i tot que aigua i vida són quasi sinònims.

El Sistema Solar compta amb la seua pròpia xarxa de carreteres, la Xarxa de Transport Interplanetari (ITN), un conjunt de trajectòries conformades gràcies als coneguts com punts de Lagrange.

Un dels majors perills que afrontaran els astronautes que viatgen a Mart serà la radiació. La Terra és bombardejada contínuament per radiacions nocives, com els raigs còsmics o les tempestes solars, de les quals no ens adonem gràcies a la protecció que ens proporcionen el nostre camp magnètic i la nostra atmosfera.

El món de Joc de trons, o Cançó de gel i foc, que és com es coneix la saga de novel·les, presenta una peculiaritat sorprenent: les estacions se prolonguen uns quants anys i la seua duració és impredictible. Com pot ser una cosa així?

[caption id="attachment_61524" align="alignleft" width="200"] El universo vecinoMarcus Chown La liebre de marzo, Barcelona, 2005, 221 pp. Títol original: The Universe Next Door (2001)[/caption]El universo

[caption id="attachment_44035" align="alignleft" width="320"] Primera etapa del Falcon 9 aterrant sobre la plataforma flotant de la companyia SpaceX. / Mètode[/caption] Quan la NASA es va

Quan de menut em deien que les estreles són sols molt llunyans em preguntava si totes tindrien planetes. Durant molts anys vaig estar convençut