«L’individu transparent», de Xavier Duran i Escribà

Ciència en un món digital

L'individu transparent

L’individu transparent
Dels raigs X al big data
Xavier Duran i Escribà
Pagès editors. Lleida, 2016. 224 pàgines.

En L’individu transparent, Xavier Duran, periodista català llicenciat en Ciències Químiques i doctorat en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, és capaç d’aprofundir en la relació entre la ciència i les xarxes socials a través d’una reflexió sobre com la tecnologia fa avançar la ciència i com el món digitalitzat contribueix a l’avenç de la societat, però també com aquesta digitalització representa un perill per a la invasió de la intimitat. Considerant els avenços tecnològics actuals, podem dir que disposem d’intimitat en ple segle XXI o més aviat ens hem convertit en éssers totalment transparents per als ulls de la societat?

Des d’aquesta perspectiva i en un to divulgatiu, aquest llibre es divideix en tres parts clarament successives i interconnectades entre si. La primera part, «El cos transparent», explica com hem evolucio­nat, amb un afany de conèixer i entendre el cos humà, des de les primeres disseccions i estudis anatòmics a l’exploració del cos més exhaustiva amb els raigs X i refinada amb les ressonàncies magnètiques. També s’exposa tot el que podem saber o suposar gràcies a l’avenç de la genètica i de quina manera es pot utilitzar, tant amb bones com amb no tan bones intencions. En la segona part del llibre, «El cervell transparent», mostra el camí que hem seguit per a entendre el cervell humà, des de les antigues pràctiques i suposicions sobre quin era el funcionament d’aquest òrgan fins al sorgiment de tècniques més modernes gràcies a les quals no sols som capaços de descobrir l’anatomia i els mecanismes cerebrals, sinó fins i tot intentar conèixer els pensaments o les intencions d’una persona. En la tercera part del llibre, «La socie­tat transparent», l’autor descriu la gran quantitat d’informació que circula sobre nosaltres a Internet i de quina manera pot ser utilitzada. A més, ens fa prendre consciència sobre la importància que té i la responsabilitat que comporta compatir informació en les infinites xarxes d’Internet de cara al nostre present immediat o el nostre futur, així com exposa també les dificultats d’aquesta gairebé absoluta transparència i les possibles solucions. Les dades massives (big data) són per al nostre comportament i la nostra intimitat com els raigs X per als nostres ossos: transparents. Crec que no m’equivoco quan dic que no som realment conscients del que ocorre quan compartim fotografies a les xarxes socials o quan guardem documents confidencials al «núvol», ja que prestem la informació voluntàriament però de manera totalment inconscient. El que ocorre és que els individus no arribem mai a saber completament què es pot saber de nosaltres, bé perquè no en som conscients, com dic, o perquè no podem indagar en tot allò que se sap i qui i com ho utilitza.

En definitiva, aquest és un llibre molt interessant, de lectura agradable i que pot sorprendre al mateix temps que inquietar el gran públic en general. De segur que una vegada llegit el llibre, la gent es planteja dues voltes allò de compartir tota la seua vida en l’infinit món d’Internet.

© Mètode 2017 - 93. Els problemes del mil·lenni - Primavera 2017

Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (UV)