«Proteínas: los asombrosos ladrillos de la vida» de José María Valpuesta

Historia dels maons de la vida

Proteínas: Los asombrosos ladrillos de la vida
José María Valpuesta
Guadalmazán. Còrdova, 2021. 304 pàgines

Les proteïnes són, possiblement, una de les molècules més conegudes i presents en la nostra vida quotidiana. Malgrat que en l’actualitat sabem molt –i també ens queda molt per saber– sobre les proteïnes quant al seu origen, estructura i funció, va haver-hi un temps en què aquestes versàtils macromolècules estaven fora del nostre coneixement.

Proteínas: los asombrosos ladrillos de la vida fa un recorregut històric per les fites més importants en el descobriment d’aquestes molècules encarregades de dur a terme la majoria de les funcions dels organismes vius, responsables també de moltes de les estructures que ens donen forma: des de la queratina dels cabells, passant pel col·lagen de la pell fins arribar als poderosos enzims, encarregats de facilitar les reaccions que permeten la vida.

José María Valpuesta ens presenta un llibre centrat tant en la història com en la ciència, tot posant nom als científics que, any rere any, van il·luminar la investigació sobre l’estructura i la funció de les proteïnes. En un to narratiu, amb tocs anecdòtics i humor àcid, al llarg del text aprenem que, tot i que han passat dos-cents anys des del descobriment dels primers aminoàcids, hi ha coses que no han canviat gaire. Egos, personatges curio­sos, manies i interessos creuats amb la indústria també han format part de la història de la ciència. Les influències dels esdeveniments històrics, com ara els conflictes bèl·lics, van condicionar una ciència que després va saber aprofitar el coneixement generat en el marc de la guerra. La II Guerra Mundial i la Guerra Freda són uns dels exemples més clars de la manera com la rivalitat entre països va fer que augmentaren els fons dedicats a la recerca.

Aquest llibre és un manual per a persones familiaritzades amb la ciència que condensa l’evolució de les eines científiques, des dels descobriments més casuals fins al desenvolupament de tècniques molt sofisticades, que han permès conèixer cada vegada amb més detall les proteïnes. Una sèrie de fites fonamentals que, com maons successius, ens han permès acoblar el que sabem sobre les proteïnes. Des dels impulsors de la teoria col·loidal fins al descobriment que les proteïnes són, en realitat, macromolècules de gran mida; de la centrifugació, l’electroforesi o la cromatografia a la seqüenciació, la difracció de raigs X i la cristal·lografia, entre moltes de les tècniques desenvolupades.

Valpuesta ens dona també una visió multidisciplinària de la ciència, i aporta exemples clars que expliquen que la interacció entre disciplines ha estat sempre fonamental per tal de progressar científicament. Va ser la física, durant molt de temps, la disciplina que va influenciar en gran mesura el desenvolupament de tecnologies d’anàlisi. Així mateix, la revolució de la computació i la informàtica a partir dels anys setanta del segle xx va donar-hi l’impuls final en tots els àmbits científics.

En definitiva, aquest llibre és un resum històric i rigorós de la manera com hem arribat als nostres dies des del coneixement zero sobre les proteïnes. Una guia per a científics curiosos i per a qui no només la ciència, sinó també el seu transcurs, li resulte atractiu.

© Mètode 2022 - 112. Zones àrides - Volum 1 (2022)

I2SysBio, UV-CSIC (Paterna)