Santiago Ramón y Cajal
José M. López Piñero
Publicacions de la Universitat de València i Editorial Universidad de Granada, València, 2006. 399 pàgines.
Santiago Ramón y Cajal és el científic més important de la història d’Espanya. Els seus treballs van establir les bases de la neurobiologia i en la seua gran aportació –que les neurones són elements independents que es comuniquen entre si a través de la sinapsi– es basa tot el coneixement de l’estructura i el funcionament del cervell. Entre les publicacions aparegudes en complir-se cent anys de la concessió del Premi Nobel, compartit amb Camilo Golgi, sobreïx amb llum pròpia la biografia a càrrec de José María López Piñero editada per Publicacions de la Universitat de València i la Universidad de Granada.
No és la primera vegada que López Piñero s’aproxima a la figura de Cajal. L’estudi de l’obra del premi Nobel és constant en la seua, afortunadament, llarga trajectòria d’historiador de la ciència. El mateix autor cita en la introducció les seues quatre obres anteriors sobre la mateixa figura i destaca que el propòsit d’aquesta que modestament denomina síntesi, «continua sent integrar la biografia i l’obra de Cajal en la trajectòria de la histologia a Espanya, dins de la qual València ocupa una posició destacada». I com que obres són amors…, la biografia queda emmarcada entre un capítol sobre la histologia anterior a Cajal i un altre dedicat a l’escola histològica espanyola. El primer demostra fins a quin punt és absurda la creença que Cajal és un autodidacte que sorgeix del no-res. Al llarg de quasi vuitanta pàgines, atentament il·lustrades i amb nombroses cites textuals i notes a peu de pàgina, com la resta de l’obra, es repassen els èxits d’aquesta disciplina a partir del segle xvii i la seua influència en l’obra cajaliana. L’últim, més breu, repassa l’obra dels deixebles directes de Cajal i les seues relacions, no sempre cordials, amb ells.
Entre aquests dos capítols, tan necessaris per a contextualitzar Cajal, nou més revisen la seua vida i obra, inclòs un de dedicat als seus anys a València. Es podria dir que estem davant una edició revisada, però molt millorada, de les biografies anteriors. S’han corregit dades, s’han inclòs els resultats d’investigacions sobre Justo Ramón, que tanta influència va tenir perquè el seu fill estudiara medicina i es donen nous arguments per a entendre no sols el biografiat sinó l’època en què va viure, tot això amb rigor, però amb aquest estil tan característic de López Piñero que fa el llibre bo de llegir. Encara que l’eix central és l’obra científica, aquesta biografia permet acostar-se a la cara humana de Cajal i retrata magistralment una persona amb curiositat permanent i el seu interès per la literatura, la pintura, els escacs, l’excursionisme o la fotografia.
El llibre, editat amb la cura habitual per Publicacions de la Universitat de València, és de lectura imprescindible per a qui desitge aproximar-se sense caure en tòpics a la figura de Santiago Ramón i Cajal.
