Obriu-me dins el mar, vells pescadors,
que m’entri de verdor una alenada,
que tingui llum de barques i pinar
i el sol em transparenti el joc de l’aigua.
Blai Bonet. «La cala», Entre el coral i l’espiga, 1952
Blai Bonet va titular un llibre seu de poesia amb una imatge genial, Entre el coral i l’espiga, la interfície o ecotò on la mar (es) besa (amb) la terra, lliurant-li l’energia que es dissipa, agònica al fons d’una cala. En efecte, cala Santanyí alineava, després de la platja, els cards, els oms, els morers, les sínies i qualque sitja, sense oblidar les coves, les barques –flotants o varades–, els escars i les xarxes. El corall –animal sintetitzador de la calç– viu a la mar, però, a la llarga, forneix la roca imprescindible de les cales. L’espiga vegeta al secà de les marines…
La geografia cal que cerque la interrelació que precisament als litorals assoleix la complexitat més gran. La litosfera, amb l’atmosfera i la hidrosfera, condicionen l’onatge, l’erosió i la dissolució. És ver que la combinació de les quatre esferes brinda la més esplendorosa oferta de biomassa als aiguamolls i albuferes. Els penya-segats, però, també són suport d’éssers vius: la biosfera hi és present, fins i tot, en l’atac químic. No oblidem, de més a més, que si els caps són combatuts per l’onatge, les cales són recers de tempestes. La cala és l’acabatall d’un torrent o barranc; un torrent és una relíquia de riu o un grafisme de la tectònica. Tot això més accentuat si el paisatge és calcari.
Els geògrafs, massa agosarats, depassem el marc físic i, perquè sense humanitat no hi hauria ciència de l’espai, hem escorcollat en l’art pictòric, en la literatura i en l’economia la valoració del paisatge litoral, malmenat sovint, tot cal dir-ho, pels especuladors, per tots nosaltres. De la contemplació hom passa a la freqüentació i el paisatge es banalitza. No cal militar en ecologismes elitistes per reconèixer que el turisme massificat i això que en diuen urbanitzacions han deixat de ser vil·legiatures per esdevenir destruccions d’aquella equilibrada interacció de les quatre esferes.
