Valencia University’s Astronomical Observatory: new perspectives. Valencia Observatory, founded at the beginning of century, holds an active program of minor planets observation. New instrumentation, placed at CAAT observing station, will allow increasing this program and get involved in other activities. University and amateur teams will use also the new observatory for their teaching and research programs.
Fundat el 1908 pel catedràtic Ignacio Tarazona, l’Observatori de la Universitat de València va quedar instal·lat en l’edifici del carrer de la Nau, on va complir durant molts anys la triple funció de donar suport a la docència, ser un centre d’investigació i promoure la divulgació astronòmica. Durant més d’una dècada l’Observatori va publicar l’estadística anual d’activitat solar, base de la seua investigació durant aquells anys.
En la dècada dels cinquanta, després del trasllat a la Facultat de Ciències a l’avinguda Blasco Ibáñez, l’activitat de l’Observatori decaigué gradualment fins cessar quasi per complet a començament dels anys seixanta.
El 1967 s’inicia una nova etapa i s’assenten les bases del desenvolupament actual de l’Observatori. La col·laboració de llicenciats, alumnes i afeccionats, que han ajudat en diverses tasques, ha estat constant i decisiva al llarg d’aquests anys.
El 1985 va començar la participació de l’Observatori en diversos programes internacionals d’observació fotogràfica d’asteroides, fent servir el refractor Grubb de 15 cm. Fins avui s’han obtingut unes 950 plaques i se n’han mesurat i reduït vora 800.
Des del 1989 es mantenen contactes amb centres d’investigació de Sant Petersburg (Rússia), que han donat lloc a acords de col·laboració de gran interès per a l’Observatori. La relació amb aquests centres i amb d’altres ha propiciat l’organització de quatre seminaris internacionals sobre «Astronomia de posició i mecànica celest», celebrats el 1991 i 1992 (València), 1994 (Conca) i 1996 (Peníscola), i que han tingut una repercussió creixent.
En vista de les limitacions de l’Observatori (espai reduït i condicions de cel deficients), i de la disponibilitat de diversos telescopis (astrògraf doble de 30-20 cm, telescopi reflector de 50 cm, càmera balística), fa uns quants anys es va plantejar la conveniència d’instal·lar aquests instruments en un lloc alternatiu, amb infraestructura i condicions de cel més favorables.
Els contactes iniciats el 1995 amb l’Associació Valenciana d’Astronomia (AVA), entitat que disposava d’un terreny adequat, en una zona sense il·luminació i a més de 1.300 metres d’altitud, cristallitzaren en el projecte de Centre Astronòmic de l’Alt Túria (CAAT), al terme d’Ares d’Alpont, al qual la Universitat de València aporta els seus telescopis.
La construcció del CAAT es va iniciar fa tres anys, després de la firma el 1996 d’un conveni entre la Universitat i l’AVA. La primera fase de Centre Astronòmic, que inclou l’edifici i la cúpula de 6 metres de diàmetre que conté l’astrògraf doble, va ser inaugurada pel nostre rector al maig de 1998.
El projecte i el pressupost de la segona fase (edifici i cúpula del telescopi reflector de 50 cm) ja estan disponibles i es confia d’enllestir-ne la instal·lació durant 1999. Aquest instrument és complementari de l’anterior i es podrà dedicar a l’observació automàtica d’objectes específics (galàxies, estels binaris, asteroides).
La càmera balística, de 25 cm d’obertura i 90 cm de focal, és un instrument molt lluminós, amb un camp ampli i molt ben corregit. Comptant amb els mitjans auxiliars adequats, es podrà destinar a la recerca automàtica d’objectes celests mòbils, incloent-hi cometes dèbils i asteroides pròxims a la Terra.
«Els estudiants de la Universitat i el públic en general podran gaudir de les meravelles del cel en les seues visites al nou centre astronòmic»
Aquest i altres mòduls previstos (edifici central, aula, tallers) podran ser operatius al llarg dels pròxims anys. A aquest objectiu dediquem tot el nostre esforç tant el personal de l’Observatori com alguns membres del AVA. Amb els instruments del CAAT es podran abordar diversos programes sistemàtics d’observació, en els quals la col·laboració entre els professionals i els afeccionats no solament serà possible sinó també molt desitjable. Els estudiants de la Universitat i el públic en general podran també gaudir de les meravelles del cel en les seues visites al nou centre astronòmic.
Aquesta situació es complementa amb el trasllat imminent de l’Observatori al campus de Burjassot, on disposarà de les instal·lacions i dels mitjans adequats per prestar un suport eficaç als nous programes d’observació del CAAT.
Com a colofó, podem afirmar que les perspectives de l’Observatori de la Universitat de València, a les portes del segle XXI, són apassionants. La seua contribució a l’oferta cultural que demanda la societat serà important i li permetrà complir plenament els seus compromisos estatutaris amb la docència, la investigació i la divulgació de l’astronomia.
