A la recerca d’exollunes
Fernando Ballesteros, investigador de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València
Treballe a l’Observatori de la Universitat de València, i durant deu anys vaig ser el cap d’instrumentació de l’Observatori de l’estació d’Ares dels Oms. Actualment, el meu equip i jo estem buscant, amb dades del telescopi espacial Kepler, senyals d’exollunes, és a dir, llunes al voltant d’exoplanetes. Per altre costat, estic treballant en un vessant més biològic per estudiar l’origen de la vida, amb el genoma de 30.000 organismes, buscant transicions de fase, és a dir, moments en què el genoma va començar a mutar d’una manera diferent.
Quan estic al despatx, la rutina habitual és treball d’ordinador amb la ferramenta de programació Phyton. En Ares dels Oms és una altra història, és un dia de clau anglesa i martell i, a més, treballem a les nits, i com el jet-lag, tenim «astrolag».
Pense que al públic en general els interessa la ciència com a concepte i, sobretot, aquella que té una aplicació pràctica per a ells, mentre que les ciències més pures no són tan rellevants. Tanmateix, en astronomia tenim un poc més de sort, perquè l’astronomia té unes imatges que són boniques, i això també li dona un cert sex appeal. Hi ha astrònoms aficionats, meteoròlegs aficionats, però no n’hi ha físics de partícules aficionats. Per acostar la nostra figura a la gent del carrer, crec que la divulgació és el millor camí. Per a la futura societat és important apropar-se als instituts a crear vocacions, a crear interès en ciència.
El meu projecte preferit sempre és l’últim en què estic treballant, encara que també vaig gaudir molt la meua tesi doctoral, on vaig fer el disseny d’una peça d’un telescopi espacial.
Realització de l’entrevista i edició del text: Marta Gutiérrez i Inés Pérez Peris.
