Entre les matemàtiques i l’astrofísica

Isabel Cordero és professora de Matemàtiques a la Universitat de València

Isabel Cordero Carrión

El meu nom és Isabel Cordero Carrión i, actualment, soc professora en la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de València. Vaig començar a estudiar matemàtiques perquè m’encantaven, les entenia com un joc, i quan ja estava a la carrera vaig veure que no només m’agradava la part abstracta, sinó també utilitzar-les com a ferramenta en altres àrees i, en concret, em vaig fixar en la relativitat i l’astrofísica.

Em dedique, sobretot, a la part d’investigació en les àrees de matemàtiques aplicades i astrofísica, desenvolupe algoritmes per a resoldre equacions en derivades parcials i, també, estic molt interessada en la investigació en ones gravitatòries. Des de fa alguns anys, forme part de la col·laboració VIRGO, que juntament amb els nostres col·legues americans LIGO i els nostres col·legues japonesos KAGRA, formem una xarxa global d’observatoris d’ones gravitatòries. Actualment, soc la coordinadora de comunicació i divulgació de la col·laboració VIRGO, i és molt emocionant, perquè si s’observa alguna cosa eres la primera persona que se n’assabenta, però, per altra banda, toca treballar molt, amb horaris un poc estranys per a coordinar-te amb equips de diferents països i fusos horaris. Tenim la mania d’observar coses a l’agost i en Nadal, per la qual cosa quan tot el món està de vacances, tu estàs a l’observatori. Però estar en primera línia d’un instrument tan capdavanter, poder parlar amb gent tan bona en el teu camp i en camps paral·lels o connectats amb la teua investigació és un luxe.

En el meu treball d’investigació, hi ha una part de llapis i paper. Considere un conjunt d’equacions, mire quina estructura tenen, veig quines propietats té… i puc entendre característiques d’aquest objecte que es diu equacions. Quan estic familiaritzada amb elles, el següent pas és intentar resoldre-les, i per a això, considere els mètodes que hi ha disponibles, veig quin tipus de dificultats té aplicar aquest mètode a aquest tipus d’equacions i veig si hi ha alguna millora.

I després, aquests mètodes, una vegada es desenvolupen, cal posar-los en pràctica. Les equacions que jo puc fer al meu ordinador són molt restringides, però les simulacions més serioses necessiten diversos dies, setmanes i inclús mesos en centres de supercomputació. Has d’enviar una proposta a aquests centres, i si te la concedeixen, et donen un temps per a fer els càlculs. Aleshores, envies tota la informació, el codi i allò que vols fer, i ells et tornen les dades que tu has d’analitzar.

M’encanta la part d’investigació en les arestes d’àrees científiques, i unir matemàtiques i astrofísica em sembla realment apassionant. És posar les ferramentes matemàtiques al servei d’una cosa que es mesura, que s’observa i que és real. En el meu grup d’investigació, hi ha gent que ve de la física, inclús gent que ve de l’enginyeria, i jo done la visió que ve de les matemàtiques.

M’agrada fer divulgació i crec que una societat formada viu millor. La divulgació és necessària per a formar un pensament crític, basat en dades i arguments i no basat en creences i opinions. A més, si saps allò que estàs contant i de veritat t’apassiona el treball que fas, com no voldràs compartir-ho amb la resta? D’altra banda, soc una empleada pública, el meu sou ve dels impostos i crec que cal que contem en què utilitzem el nostre temps de docència, d’investigació i de divulgació.

© Mètode 2023
Llicenciada en Matemàtiques i Doctora en Astrofísica per la Universitat de València. Actualment, és professora en la UV i les seues àrees d'investigació són les matemàtiques aplicades i l'astrofísica.