La vinyeta de Ferran Martin posa la vista en els satèl·lits artificials que orbiten el nostre planeta: serà aquest l'aspecte del trànsit espacial?
Ressenya del llibre El blues de los agujeros negros de Janna Levin. L'astrofísica explica la història del projecte de detecció d'ones gravitatòries LIGO.
Ressenya de l'obra ¿A qué altura está el cielo? de Jorge Mira, guanyadora del Premi Ciencia en Acción al millor material didàctic.
És època de gaudir de pluges d'estels... si tens la sort de ser lluny de la ciutat i no patir les conseqüències de la contaminació lumínica.
La detecció d'ones gravitacionals obre un camp apassionant en astronomia. Aquesta setmana s'ha anunciat la primera observació directa d'un sistema binari format per un forat negre i una estrella de neutrons.
A finals de 2020 es va fer una possible detecció d’un senyal artificial procedent de Proxima Centauri. Lamentablement, no hi havia indicis d’estructura o modulació en el senyal, ni més informació.
La contaminació lumínica afecta el cel nocturn fent que les estreles «s'apaguen». Encara tenim cels ben foscos a prop de casa, però el gaudi d’aquests cels immaculats pot tindre els dies comptats.
La contaminació lumínica del carrer no ens permet veure, des de casa, les meravelles del cel nocturn i els seus fenòmens.
El llibre dona resposta a un repte una mica estrany, en veritat: escriure un llibre de ciència utilitzant només les mil paraules més freqüents de l’anglès.
Durant centenars d’anys, els astròlegs tractaven de relacionar l'aparició sobtada de cometes i la seua presència al cel amb vaticinis de fets que esdevindrien, normalment infortunis