Comencem els relats d'estiu amb aquesta història de tres amics i un quadre que «encara és allà, amb la seva esfera del món, els seus instruments de la raó, la seva al·legoria de la veritat sortida de les aigües, amb la bellíssima llum que entra per una finestra i tot ho il·lumina».

Si en els darrers dies s'ha anat anunciant el descobriment d'un quàsar amb unes propietats prou cridaneres i no hem vist o no hem llegit el paper el mateix dia no és cap problema. Nova entrada a «Els Blogs de Mètode».

Fernando Ballesteros, investigador de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, busca, juntament amb el seu equip, senyals d'exollunes, és a dir, llunes al voltant d'exoplanetes a través del telescopi espacial Kepler.

Poques branques del coneixement tenen tanta gent entusiasta a l’hora d’explicar de manera altruista la seua passió com l'astronomia, on els científics amateurs juguen un paper essencial en molts sentits.

Jeroni Munyós, astrònom valencià del segle XVI, va fer importants observacions de la supernova que va explotar el 1572, d’eclipsis, estels… així com cartografies d’enorme precisió de tot el nostre territori.

Astronomia de trinxera visita el tapís Bayeux, a la regió de Normandia (França), considerada  la primera representació en l'art del cometa Halley.

Un dels grans científics valencians oblidats és Josep Joaquim Landerer (1841-1922), geòleg, astrònom autodidacte i també caçador d’eclipsis. Va calcular els paràmetres de l'eclipsi total del 28 de maig de 1900, que travessà tota la península Ibèrica.

La fotografia s'ha consolidat com a eina clau en la investigació astronòmica i resulta fonamental per a conéixer millor l'univers.

Enric Marco i Soler reflexiona sobre com un camp de milers de galàxies se’ns presenta als ulls en un tros de cel tan menut com el que tapa un gra d’arena sobre un dit amb el braç estès.

Des dels inicis de la recerca en el camp de l'astronomia els avenços han sigut impressionants, i en moltes ocasions han sigut utilitzats com a eines per a la guerra.