Enric Marco, tècnic superior d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i doctor en Física Solar, col·laborarà amb la revista Mètode de manera habitual amb la seua pròpia secció, Astronomia de trinxera.
El que observem des de la Terra és la llum ens arriba de punts de l’Univers tan distants a nosaltres que han necessitat tot aquest temps per arribar.
Un dels espectacles més grandiosos de què un astrònom de trinxera pot gaudir és el ball còsmic que alguns planetes realitzen en fer-se de nit.
Quan en astronomia tenim un misteri sense explicar és temptador recórrer a la hipòtesi “intel·ligència alienígena". En el cas de ‘Oumuamua, no hi ha manera de confirmar ni de refutar aquesta teoria.
Recuperem l'entrevista realitzada a Virginia Trimble l'any 2010 amb motiu del pròxim número 100 de la revista Mètode.
La síndrome de Kessler fa referència a un fenomen d’allau segons el qual, a partir d’una densitat crítica d’objectes, un xoc amb deixalles espacials produeix més deixalles, que produeixen més col·lisions.
Al llarg de la història, pensadors, filòsofs i científics han donat suport als seus postulats proposant l'existència d'entitats indetectables però necessàries per a explicar el món segons les seues observacions.
Segons l'astrofísic i divulgador Javier Armentia, realment no hi ha superllunes. Tal com explica, el terme no és astronòmic, sinó d'astrologia popular. Ho conta a 'Els perquès de Mètode'.
Vicent J. Martínez, catedràtic d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, ens respon aquesta pregunta protagonitzada per les cares de la Lluna.