|
El matemàtic continua essent el més desconegut dels científics. És veritat que no disposem de potents departaments de premsa (com Science o Nature) que filtren cada setmana els avenços en biologia, medicina, física o astronomia. Ni tan sols tenim un Premi Nobel amb què atraure l’atenció de la societat cada any. Però també és cert que notem alguna millora social. Llegim en algun periòdic que la seguretat en Internet es basa en la criptografia (encara que no es cite la teoria de nombres); que els lectors de Compact Disc utilitzen teoria de codis… Qui no ha sentit parlar mai del caos, o dels fractals, avui tan de moda? No són els estadístics els protagonistes de tots els processos electorals? L’últim premi Iberdrola d’Investigació Científica ha estat concedit a un matemàtic (David Nualart). Manuel Valdivia ha estat guardonat amb el premi CEOE a les Ciències. L’últim premi Nobel de Física l’han compartit un físic i un matemàtic. Fins i tot hi ha una pel·lícula titulada Pi! D’acord: no se sent parlar d’àlgebra, ni d’anàlisi matemàtica, topologia, geometria… Però pense que això tampoc no ho esperem, sincerament. No és notorietat el que busquem. Potser l’única idea que tenim l’obligació de transmetre és que les societats avançades cultiven les seues ciències bàsiques, i que la més bàsica de les ciències és la matemàtica. Monogràfic coordinat per Gabriel Navarro. Facultat de Matemàtiques, Universitat de València. |
