A hores d’ara, els audiovisuals de natura constitueixen un gènere ben definit que ocupa un sector important del mercat audiovisual, la principal destinació dels quals és la projecció en televisió i la venda de vídeo en format domèstic. El mercat és cada vegada més ampli i genera, entre altres, llocs de treball per a biòlegs, naturalistes, afeccionats a la natura, etc. Atesa la rellevància que està assolint, cal considerar aquest gènere com una eina per a la divulgació científica sobre temes d’història natural, alhora que ha esdevingut el punt de trobada entre científics, guionistes, productors i diversos tipus de tècnics.
Ara que, arran de la Conferència de Rio, la conservació de la biodiversitat ha passat a un primer pla, els audiovisuals de natura tornen a cobrar interès perquè, com ha estat reconegut en nombrosos fòrums, la conscienciació ciutadana és una eina fonamental per a aconseguir un desenvolupament sostenible en el qual la conservació de la biodiversitat no siga solament un tema per a debatre de manera més o menys apassionada, sinó també per a desenvolupar amb normalitat. En aquesta tasca d’encoratjament públic envers la conservació, els audiovisuals de natura tenen un paper fonamental en tant que acosten el ciutadà a la realitat natural des d’una òptica a la qual rarament té accés. De la mà de científics coneixedors de la realitat biològica, de l’ull cinematogràfic del càmera i del relat amical i planer dels guionistes, el gran públic pot conèixer els secrets de la vida i amb això, aprendre a valorar millor la seua vàlua.
«La conscienciació ciutadana és una eina fonamental per a aconseguir un desenvolupament sostenible»
Certament, encara que la principal oferta d’audiovisuals de natura prové del món anglosaxó, a la Comunitat Valenciana, sense que hi siga excessivament prolífica, s’han realitzat en els darrers anys diverses sèries i programes televisius de gran qualitat sobre la natura valenciana. I és que a la natura no tot són lleons, tigres, hipopòtams, elefants, etc. La natura que cal acostar al ciutadà és aquella que hi ha a escassa distància de casa, la dels llocs que visitem els caps de setmana, la que destruïm urbanitzant costes i platges, la que arrasa la contaminació ambiental, la que desapareix cada any en obrir-se la veda, la que es crema estiu rere estiu… Aquesta és l’autèntica natura sobre la qual ens hem de comprometre, preocupar-nos, investigar, pensar, donar a conèixer. Parotets, barbs, madrilletes, ofegabous, timonets, clavellines endèmiques, alzinars, papallones, són solament exemples d’organismes desconeguts o oblidats, potser per tan propers, i que cal rescatar.
El Jardí Botànic de la Universitat de València, conscient del paper que ha de complir en la societat valenciana, impulsant el coneixement i la conservació del patrimoni natural, ha portat endavant un cicle sobre l’audiovisual de natura per poder reflexionar sobre la nostra situació actual, a través d’una visió retrospectiva de la producció audiovisual de natura, i poder també plantejar-nos el futur davant el nou mil·lenni. A l’auditori Joan Plaça hem pogut veure les sèries realitzades al País Valencià, presentades i comentades pels seus protagonistes, coincidint amb la reposició a Punt 2 de la sèrie titulada Les artèries de la terra una visió naturalista dels rius valencians, o la sèrie Exploradors del segle XXI, recentment guardonada amb diversos premis nacionals i internacionals.
A través d’aquest cicle de projeccions hem pogut aguaitar per una finestra ambiental des d’on es veu el quefer de científics i productors audiovisuals i la realitat d’una natura ara més propera. Siga aquesta una primera iniciativa que caldrà continuar en successives edicions de més gran amplitud geogràfica.
