Un nou programa de l'Espai Pòdcast de la Universitat de València per a parlar de ciència de la mà de l'equip de redacció de la revista Mètode.
La comunicació entre individus, poblacions o comunitats és una característica intrínseca de la vida, de la cèl·lula. De fet, una de les primeres formes de transmetre informació entre individus la van inventar els bacteris, que poblen la Terra des de fa almenys 3.500 milions d’anys: es tracta de la «percepció de quòrum» (quorum sensing).
Quan el 17 de gener de 1966 van xocar un avió bombarder i una nau d’abastament en una maniobra nord-americana a Palomares, es va informar de l’accident, però no del fet que hi havia bombes nuclears implicades ni que els materials radioactius s’havien escampat per una vasta extensió de terra.
El dilluns 8 d'octubre de 2001, Pere Estupinyà va començar la seva carrera com a divulgador científic. Ho recorda en aquest article.
El llenguatge oral no fossilitza i per a quan els humans van dedicar-se a ratllar pedres a propòsit, el procés que havia alterat per sempre més la seua ment ja hi era ben assentat.
Com ocorre amb l'aigua a Mart, la troballa de fosfina s'ha relacionat ràpidament amb la possible presència de vida a Venus; a la Terra, són les activitats microbianes i humanes qui generen aquesta substància. Però el grup d'investigadors mostra cautela i remarquen que cal seguir investigant.
Potser el canvi climàtic no ens afectarà de forma sobtada, però quan passi aquesta epidèmia seria un bon moment per revisar l’estratègia de comunicació.
Resulta necessària una valoració ambiental de caràcter integral, és a dir, contemplant la dimensió ecològica, però també l'econòmica i la social. A més, si posem la lupa sobre el País Valencià, veiem que aquest territori presenta unes característiques singulars.
La majoria de les notícies falses que circulaven per la xarxa de xarxes abans d’aquesta pandèmia eren sobre salut i aquestes notícies arribaven a difondre’s molt més que les reals. Desafortunadament, aquest fenomen s’ha «disparat» amb la crisi mundial per la COVID-19.
Desplaçar el canvi climàtic de l'agenda mediàtica podria comportar el risc que s'endurisca el consens d’una narrativa a favor del creixement econòmic que deixe la qüestió mediambiental en un segon pla.