Com revelen aquest llibre i l’evidència científica, la principal causa de destrucció del medi ambient a escala planetària és la nostra manera de produir aliments. Per tant, buscar un model alternatiu és peremptori. A més, el menjar que ingerim explica bona part dels nostres problemes de salut. El propòsit de Regénesis és mostrar les evidències d’aquesta destrucció i proposar solucions reals al problema, és a dir, un model de producció d’aliments alternatiu i aplicable a escala mundial.
El matís és rellevant, perquè això descarta moltes de les propostes que hem escoltat, com decantar-se pels aliments de proximitat (milions de persones viuen a milers de quilòmetres d’on es produeixen els aliments que consumeixen) o apostar per una mena de productes excessivament elitistes o, si més no, només accessibles per a aquella petita fracció del món que viu al costat més amable del planeta.
El llibre arranca mostrant-nos el funcionament del sòl, amb un to novel·lístic i àgil que ens permet anar coneixent la complexitat d’una cosa que pot passar per banal per a bona part de la població. En efecte, l’enorme riquesa biològica del sòl (un cúmul de submons com la mirmecosfera, el domini de les formigues, o la rizosfera, la zona que envolta les arrels de les plantes) i la complexitat dels mecanismes implicats (per exemple, les plantes subministren aliments als fongs que, al seu torn, els reporten elements essencials com nitrogen i fòsfor), que han de sostindre la producció d’aliments, han sigut aniquilades per la nostra manera de sotmetre’l a l’única funció que ens interessa: que prosperen determinades espècies vegetals, el nostre menjar.
Però si l’agricultura surt malparada, l’activitat que Monbiot considera veritablement nociva, i que és necessari erradicar per a reequilibrar l’ecosistema planetari, és la ramaderia. Ni tan sols deixa espai per a les abelles domèstiques. Amb el suport d’un generós substrat bibliogràfic, l’autor vol fer-nos veure que és peremptori buscar una font alternativa de proteïna animal, i per a això ens presenta la fermentació de precisió. És a dir, que mengem bacteris presentats sota formats, textures, sabors i olors que no ens faran trobar a faltar les que ara consumim (tingueu presents aquelles safates en la secció d’embotits que semblen plastilina).
L’al·legat és d’altura i la proposta una revolució agroalimentària amb nombrosos obstacles –que Monbiot reconeix–, però necessària per a detindre la destrucció del planeta. Un dels principals reptes que suposa aquesta transformació alimentària i tecnològica és no tornar a caure en un altre dels grans errors del nostre sistema alimentari global, el fet que siga un negoci concentrat en molt pocs actors.
Podrem estar més o menys d’acord amb les tesis de l’autor i les seues propostes, però la veritat és que el llibre es llig bé, aporta molta informació i fa pensar. És en la segona lectura on es pot traure partit de l’enorme llista de referències, i anar així reforçant el nostre coneixement sobre un assumpte que té moltes arestes i és urgent resoldre. O canviem la nostra manera d’alimentar-nos o passarem fam; aquest pot ser el missatge que resumisca aquesta obra.
