Desconegut per a molts, destí somiat per a uns altres, Dead Vlei és un tresor natural capaç d’estremir qualsevol amant de la natura –i molt probablement també a qui no ho siga–. Se situa al Parc Nacional de Namib-Naukluft a Namíbia, on és custodiat per algunes de les dunes més grans del planeta. Entre elles, la duna Big Daddy que, amb 800 metres sobre el nivell del mar, s’erigeix amb 350 imponents metres des del sòl. Una estampa que, des de la distància, converteix per art de màgia en formigues aquells que decideixen recórrer-la.
La bellesa de Dead Vlei rau en la natura morta que ha romàs en la zona durant segles, des que el riu Tsauchab s’endinsara en aquesta vall per a formar un pantà en què van proliferar espècies de flora com ara les acàcies espina de camell (Vachellia erioloba). El clima va canviar i les condicions predominants van desafiar l’ecosistema que, ineludiblement, es va convertir en un cementeri de troncs impàvids dins d’un llac sec d’argila blanca.
Això per si mateix no seria suficient per a atraure la visita de milers de turistes tots els anys. Tampoc serviria perquè molts dels millors fotògrafs del món decidisquen fer una visita obligada a aquest paisatge. I és que en Dead Vlei convergeixen una sèrie de condicions que ofereixen una essència que sembla poc probable de trobar en altres llocs. Les llums dures de l’implacable sol del desert de Namib –que ja existia en època dels dinosaures–, les dunes ocres que envolten la vall, el sòl blanquinós que sustenta les restes de les acàcies i les dures textures dels seus troncs són l’amalgama perfecta per a prémer sense pietat el disparador de la nostra càmera. No obstant això, aquesta mateixa sensació és possiblement compartida pels centenars de turistes que coincideixen en Dead Vlei. No és de sorprendre llavors que un dels majors reptes siga donar amb la composició que eludisca la presència de persones en la fotografia.
