Quan el 1947 es comercialitzà el DDT, semblava que s’hagués trobat la panacea per eliminar les plagues agrícoles, que en alguns països destruïen collites senceres, i per eradicar algunes malalties humanes greus transmeses per insectes, com la malària. El 1962, però, Rachel Louise Carson, biòloga i divulgadora científica nord-americana, publicava un llibre –Silent Spring (“Primavera silenciosa”)– que denunciava el perill de l’ús incontrolat del DDT i d’altres plaguicides organoclorats. Malgrat la campanya per desacreditar-ne l’autora, engegada per les empreses que fabricaven insecticides, als tres mesos de la publicació del llibre se n’havien venut més de 100.000 exemplars. Aquesta obra s’ha traduït a més de deu llengües i avui dia encara se’n fan noves edicions.
Des de la infància, Rachel Carson mostrà grans dots per a l’escriptura alhora que un gran interès per la natura. El 1929 es graduà en biologia i després féu un màster de zoologia. Treballà durant un temps en el Centre de Biologia Marina de Woods Hole (EUA), però hagué de renunciar a la recerca perquè havia d’ajudar econòmicament la seva família, arruïnada pels negocis del pare. El 1935 entrà a treballar en una oficina del Govern, on escrivia guions per a un programa de divulgació radiofònica i redactava fulletons informatius i articles per a la premsa sobre biologia marina.
El 1941 publicà el seu primer llibre, Under the Sea Wind (“Sota el vent marí”), que rebé una crítica molt bona, però passà inadvertit en la primera edició. En canvi, el segon, The Sea Around Us (“El mar que ens envolta”, 1950), assolí immediatament un gran èxit: es mantingué en les llistes d’obres més venudes gairebé dos anys, rebé el premi Nacional del Llibre dels EUA de 1951 i se’n feren nombroses traduccions. Gràcies als ingressos aconseguits amb aquest llibre i a una beca Guggenheim, Rachel Carson pogué dedicar-se exclusivament a la recerca sobre la vida a la mar. En resultà The Edge of the Sea (“La riba del mar”), que com els llibres anteriors posava de manifest la sensibilitat de l’autora i el seu respecte per la natura. Rachel Carson comprà una casa al costat del mar a Maine, on passava llargues temporades i on escriví bona part de l’obra que la faria més famosa: Silent Spring.
Portada del segon llibre publicat per l’autora a l’any 1950, The Sea Around Us (“El mar que ens envolta”).
Rachel Carson presentia l’impacte negatiu que moltes substàncies tòxiques podien tenir en l’ambient. Estava convençuda que els investigadors que estudiaven el control de les plagues havien menystingut els efectes que, a llarg termini, podien causar els insecticides, i es dedicà a reunir dades obtingudes espigolant en revistes professionals. El 1957, una polèmica creada per un programa governamental per a l’eradicació d’una plaga de formigues i una denúncia feta a Long Island (Nova York) per evitar la fumigació amb DDT d’uns terrenys privats despertaren de nou el seu interès. La seva idea d’escriure un llibre denunciant aquella situació fou reforçada per una carta d’una amiga, que li explicava els efectes de la darrera fumigació per eliminar els mosquits a la zona on vivia: les abelles, les llagostes i altres insectes havien desaparegut, com també havia deixat de sentir-se el cant dels ocells. En canvi, els mosquits havien tornat a aparèixer gràcies a la selecció natural i al seu cicle de vida curt.
L’estiu abans que es posés a la venda Silent Spring, la revista The New Yorker en publicà una versió abreujada en capítols setmanals que les empreses que fabricaven insecticides tractaren d’aturar, com també intentaren frenar la publicació del llibre. Però els editors eren conscients del treball meticulós de Rachel Carson, que basava la seva denúncia en treballs realitzats per nombrosos investigadors, indicats en més de 200 referències bibliogràfiques al final del llibre. Rachel Carson, que estava ja greument malalta (lluitava contra el càncer des del 1950, en què fou operada d’una tumoració maligna de mama) suportà serenament la campanya contra la seva obra i fins i tot contra la seva persona (s’escriví que el llibre no era un text científic sinó “emocional”, obra d’una conca “histèrica”). Com a conseqüència del debat, el president Kennedy sol·licità un informe a un comitè especialitzat, el qual corroborà les dades que el llibre aportava. Tanmateix, Rachel Carson no pogué veure el fruit de la seva obra. Morí el 1964, set anys abans que entressin en vigor als EUA les primeres lleis que restringien l’ús dels plaguicides sintètics.
