El nom d’aquesta planta ens evoca el sabor d’alguna cosa fresca i alegre, fet que contrasta amb el seu aspecte: un rizoma gris i gruixut. Encara que el gingebre fa molt de temps que està entre nosaltres, hem preparat una activitat que li done una nova dimensió, un nou ús, per a conèixer-lo millor. El projecte que proposem en aquest article consisteix a cultivar plantes de gingebre a partir dels rizomes que trobem habitualment al mercat. També el podem fer amb plantes de cúrcuma, ja que són de la mateixa família.
Aquest procés per a obtenir la planta l’hem provat al Jardí Botànic de la Universitat de València, i ara ja tenim dos testos amb plantes espectaculars de gingebre a l’horta esperant la floració. No sabem quant pot tardar aquesta, però és una cosa que ens complauria, ja que les flors desprenen una aroma que recorda a la de la flor del taronger i de la llimera, així com a la d’altres parents que tenim a les col·leccions del jardí.
«El rizoma de gingebre té una composició interessant, amb elements importants per a una dieta completa com les vitamines del grup B»
La propagació per esqueixos és una de les pràctiques més habituals en jardineria i agricultura, ja que és una manera fàcil d’obtenir exemplars a partir de la planta mare. Es tracta de multiplicació vegetativa, és a dir, la propietat de les plantes de poder regenerar les diferents parts que les componen a partir del fragment d’una d’aquestes. Fulles, tiges, arrels… totes són candidates per a generar una nova planta.
Aquesta activitat, sobre la qual encara no hi ha molta bibliografia, consisteix en l’obtenció d’una planta a partir d’un rizoma on es troben gemmes de fulles. Aquest procés l’hem observat en els rizomes de gingebre i de cúrcuma. Què és un rizoma? És un tipus de tija que es desevolupa de manera subterrània i que, a diferència del tubercle, s’estén de manera horitzontal. El gingebre, Zingiber officinale Roscoe, és una planta oriünda del sud-est asiàtic, de la família de les zingiberàcies a la qual pertanyen també la cúrcuma i el cardamom. És una herbàcia que pot arribar al metre d’alçària, de fulles grans; la planta de la cúrcuma és igual, però les fulles presenten un tacte com de vellut en el revers.
El gingebre és una planta utilitzada des de l’antiga Grècia i se li coneixen nombrosos usos medicinals i culinaris. Podem remuntar-nos a l’any 1375, quan el cuiner francès Guillaume Tirel, conegut com Taillevent, va escriure la seua obra Le Viandier. També The forme of cury, de 1390, conté receptes i recomanacions d’ús d’aquesta planta. Es tracta dels llibres de receptes més antics que podem trobar en francès i en anglès.
Són nombrosos els tipus de galetes i pans elaborats amb aquest rizoma, tant en la cuina anglosaxona com en la francesa. El rizoma de gingebre té una composició interessant, amb elements importants per a una dieta completa com les vitamines del grup B, i també C i E, i minerals com el zinc i el manganès difícils de trobar en els aliments. El seu gust és degut als fenols, anomenats gingerols, que li donen aquest toc picant, utilitzat per donar sabor a embotits, peixos, refrescs i dolços. Aquests fenols no es desactiven amb la calor, tal com ocorre amb la capsaïcina dels pebrots i la piperina del pebre negre, encara que són els menys potents d’aquest grup. Una altra peculiaritat és que, si s’asseca, es transforma en shogaol, que és el doble de picant.
Hi ha una varietat de gingebre de carn rosa, típic del Japó, que s’utilitza per al sushi. Actualment hi ha cultius de gingebre en diferents parts del món. Encara que el bressol siga Àsia, podem trobar varietats africanes, australianes, americanes (a Hawaii) i destaca pel seu gust delicat el procedent de Jamaica, l’origen del qual és degut als espanyols que el van introduir en aquesta illa per a competir amb les espècies d’altres països.
ACTIVITAT: CULTIVAR GINGEBRE I CÚRCUMA A CASA
Materials:
- rizoma de gingebre o cúrcuma
- safata de plàstic petita (podem aprofitar-ne una que ja tinguem)
- mescla de terra lleugera
- test
Procediment:
Col·loquem en la safata de plàstic els rizomes, amb una terra semblant a la mescla que recomanàvem en el número 95 de Mètode (p. 150 i 151), és a dir, una terra lleugera i que es puga estendre fàcilment.
Sempre que siga possible, comprarem els rizomes amb gemmes, ja que això afavoreix el ràpid creixement i l’aparició de les fulles. Si fem l’activitat amb rizoma de cúrcuma, caldrà regar-lo a poc a poc. Veureu que acaba duplicant la grandària i que té petites gemmes blanques.
Si el rizoma que comprem no té gemmes, una manera d’aconseguir que apareguen és deixar-lo un temps dins d’una bossa, sense aigua: la mateixa respiració de la planta genera suficient humitat. Amb el temps veurem que es formen les gemmes, un procés que podem revisar setmanalment.
Quan isquen diminutes fulles de les gemmes, és el moment de passar la planta de la safata a un test, això sí, sense exposar-la al sol. Es pot col·locar en un test individual o en un amb altres plantes. No hem d’arribar a enterrar-la, només ha d’estar en contacte amb la terra. Recordeu que el test no ha de ser molt petit, ja que es tracta d’un rizoma, que s’estén al llarg de la terra.
No li agrada l’exposició forta al sol, però sí la calor. Són plantes que creixen millor a l’ombra, per això podeu deixar-la entre unes altres i us trobareu amb la sorpresa quan n’apareguen les fulles entre la vegetació. Nosaltres, a l’estiu, per fer l’experiment, vam deixar un rizoma de gingebre i un altre de cúrcuma entre altres plantes, per crear un microclima que afavorira la humitat i la protecció d’un excessiu sol, i en tornar de les vacances vam trobar que havien sortit les fulles.
Les flors són molt oloroses: desprenen una fragància deliciosa amb notes cítriques i de fusta. Ara bé, tarden almenys dos anys a eixir, ja que la planta necessita un període de maduració.
Esperem que siga una activitat fàcil i que aconseguiu tenir una planta de gingebre o de cúrcuma. Veureu que és molt gratificant!
