El monogràfic, coordinat per José Pío Beltrán, professor d’investigació del CSIC a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (CSIC-UPV) de València, analitza els avanços biotecnològics en la producció vegetal.
Tinc la impressió que la pintura de José Saborit pertany a aquest gènere d’art que podem aplicar-nos amb caràcter medicinal, amb finalitat terapèutica: un art útil per a una vida millor.
L’exploració espacial requerirà sistemes de suport vital que incloguen plantes per a proporcionar nutrients, oxigen, humitat i benestar psicològic, i que servisquen a més per a eliminar deixalles.
El nous enfocaments biotecnològics per a dissenyar cultius amb major resistència a les plagues permetran combatre les pèrdues agrícoles i reduir les aportacions químiques.
La tecnologia d’edició gènica CRISPR/Cas proporciona una nova aproximació per a la millora dels cultius i noves possibilitats en l’obtenció de varietats.
En aquest monogràfic s’analitza la possibilitat de cultivar plantes fora del planeta Terra; exposem avanços de l’edició de genomes com els que han permès, en el meu laboratori, l’obtenció de tomates sense llavors; es valoren estratègies biotecnològiques per a reforçar el sistema immune de les plantes o per a utilitzar-les com a biofactories que possibiliten cultivar molècules d’interès per a la salut o la nutrició. Serà suficient? Arribarem a temps?
Aquest número, sota la coordinació de José Pío Beltrán, ofereix una acurada revisió dels avanços biotecnològics en què potser trobarem la resposta a un dels reptes immediats a què s’enfronta la humanitat: la superpoblació, que, amb l’agreujament del canvi climàtic que estem vivint, pot provocar una falta d’accés als aliments per a una gran part de la humanitat.
És un llibre de gran utilitat com a guia de camp i obra de consulta obligatòria per a tots els interessats en l’apassionant món de les plantes ornamentals.
«El reino ignorado» s’aproxima al món de les plantes des d’una perspectiva fonamentada en el coneixement científic per tal de revelar i disseccionar la complexitat, el dinamisme, i la varietat d’adaptacions i processos biològics d’aquestes estrategues sèssils.
La posidònia oxigena les aigües, contribueix a fer-les transparents, amorteix l’onatge i els corrents, genera microhàbitats... però moltes activitats humanes tenen efectes negatius sobre aquestes praderies. El fondeig d’embarcacions és una d'aquestes.