Durant el segle XX, hem quasi duplicat l’esperança de vida, d’uns 45 anys a 80 i escaig i, per això, hem hagut d’enfrontar-nos a les malalties de la vellesa, els problemes cardiovasculars i metabòlics, les malalties neurodegeneratives i de demència senil i, també, el càncer. No ens morim ara igual que fa un segle.

Pregunta enviada per ROBERTO SOLANO. ANA GARCÍA respon: Efectivament, als països més desenvolupats l’esperança de vida és major en les dones. Això és degut a una combinació de factors biològics i d’hàbits de vida. Així, per exemple, està la protecció hormonal dels estrògens davant les causes de