Gregor Mendel va decidir combinar les seves dues passions: els estudis naturalistes i intel·lectuals i la jardineria.
Aquesta carta imaginada de Johan Gregor Mendel a la seua germana Theresia ens permet endinsar-nos en els treballs sobre l'herència i transmissió de les seues característiques.
Es podria dir que ser humà implica tenir un cervell amb consciència humana, tot i que aquesta definició no té límits discrets i precisos.
Els éssers humans, al contrari que alguns animals, no ens basem en la genètica per a trobar la parella perfecta. Intervenen molts condicionants socioculturals.
Gràcies als avenços en genètica, a partir del DNA en podem extreure molta informació i inferir un retrat força acurat del rostre a qui pertany.
El nostre DNA és un trencadís format per seqüències genètiques d’antics ancestres oblidats.
Durant el segle XX, hem quasi duplicat l’esperança de vida, d’uns 45 anys a 80 i escaig i, per això, hem hagut d’enfrontar-nos a les malalties de la vellesa, els problemes cardiovasculars i metabòlics, les malalties neurodegeneratives i de demència senil i, també, el càncer. No ens morim ara igual que fa un segle.
Recordo que fa vint anys, davant de cada nou avenç en genètica, se’m preguntava què es podria arribar a fer i saber. Sovint em plantejaven escenes d’un món quasi apocalíptic i distòpic, basades en l’imaginari col·lectiu creat pels llibres i pel·lícules de ciència-ficció. I ara, quin és el límit?
- 1
- 2
