Gemma Marfany

Professora titular de Genètica de la Universitat de Barce­lona (Espanya), amb una àmplia trajectòria científica i acadèmica en genètica. Dirigeix un grup de recerca que investiga les bases genètiques de malalties hereditàries minoritàries, en particular, la ceguesa. És membre de l’Institut de Biomedicina (IBUB), adscrit al CIBERER, i de diverses comissions de bioètica. És cofundadora de l’empresa DBGen, dedicada al diagnòstic genètic. Ha escrit dos llibres divulgatius i té una columna setmanal de divulgació científica a www.elnacional.cat.  

[caption id="attachment_128557" align="alignleft" width="500"] National Library of Medicine[/caption] Johann (Gregor) Mendel (1822) tenia dues germanes, Veronika i Theresia. Tot i ser llest i capacitat, els

0
Il·lustració: Lucía Peiró

Aquesta carta imaginada de Johan Gregor Mendel a la seua germana Theresia ens permet endinsar-nos en els treballs sobre l'herència i transmissió de les seues característiques.

0

La genètica i el llenguatge estan estretament lligades. Certs gens dels éssers humans han sigut essencials per al desenvolupament del llenguatge complex.

0

Els éssers humans, al contrari que alguns animals, no ens basem en la genètica per a trobar la parella perfecta. Intervenen molts condicionants socioculturals.
0

Gràcies als avenços en genètica, a partir del DNA en podem extreure molta informació i inferir un retrat força acurat del rostre a qui pertany.
0

El nostre DNA és un trencadís format per seqüències genètiques d’antics ancestres oblidats.
0

Durant el segle XX, hem quasi duplicat l’esperança de vida, d’uns 45 anys a 80 i escaig i, per això, hem hagut d’enfrontar-nos a les malalties de la vellesa, els problemes cardiovasculars i metabòlics, les malalties neurodegeneratives i de demència senil i, també, el càncer. No ens morim ara igual que fa un segle.
0
gattaca ciència ficció

Recordo que fa vint anys, davant de cada nou avenç en genètica, se’m preguntava què es podria arribar a fer i saber. Sovint em plantejaven escenes d’un món quasi apocalíptic i distòpic, basades en l’imaginari col·lectiu creat pels llibres i pel·lícules de ciència-ficció. I ara, quin és el límit?
0
banc adn

Regalant el nostre ADN i les nostres dades genètiques, regalem l’ADN i les dades genètiques de tota la nostra família biològica. Cal pensar si l’objectiu que es persegueix s’ho val.
0
il·lustració disseminar

Què fan els científics quan expliquen i exposen la seua recerca o la dels altres? Comuniquen la seua recerca o la divulguen? A Gemma Marfany li agrada dir que dissemina coneixement...
0