Entrevista a Mónica Giménez Marqués, investigadora al departament de Química Inorgànica de la Universitat de València.
Guillermo Muñoz-Matutano recupera el monogràfic Nano, publicat a la primavera de 2010, i aprofita per a fer un repàs a les principals novetats i reptes actuals de la nanotecnociència.
© P. Bocchese Amador Menéndez Velázquez (Oviedo, 1969), científic i divulgador, va guanyar el XV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General amb l’obra Una revolució en miniatura. Nanotecnologia al servei de la humanitat. Amador és membre del Centre d’Investigació en Nanomaterials i Nanotecnologia (CINN) i
Com a colofó a aquesta entrevista i resum de la seua trajectòria exemplar, valga una frase del poeta portuguès Miguel Torga: «En la vida hi ha miracles, però perquè es produesquen cal que algú hi crega.»
El primer dels fòssils combustibles que ens donarà maldecaps és el petroli. Podem arribar al punt de producció màxima de petroli sense tenir a punt alternatives.
Tininess Makes a Huge Impact: Semiconducting and Metallic Nanoparticles. Defying the conventions of linguistic repetition, the prefix nano springs up in all languages with unusual force. Nanostructure, nanofiber, nanocrystals, nanowires, nanotubes, nanodevice
Miniature Universe: Challenges Facing Molecular Nanoscience. The molecular field of Nanoscience is an area as yet little explored in Nanoscience. This may be because, compared to simpler atom-based nano-objects, the larger structural and electronic complexity of molecules makes them more difficult to study at nanoscale with
[vc_row][vc_column][vc_column_text] Mini-revolution: Half a Century of Nanotechnology. Nanoscience has progressed over the last 50 years from a scattered set of basic but outstanding breakthroughs to hundreds of research groups world-wide, continuously announcing the discovery of novel nanomaterials and fascinating nanodevices. Nanotechnology is becoming real; in fact,
[caption id="attachment_368" align="alignleft" width="325"] L’efecte lotus. Les propietats autonetejants de les fulles de distintes espècies de plantes es basen en el seu caràcter superhidròfob. L’aigua és repel·lida per la superfície de les fulles, i aquesta repulsió és deguda a una combinació d’una superfície microestructurada constituïda
Nanociència, nanotecnologia. Avui dia, la nanotecnociència és una de les àrees amb un major potencial de transformació social i econòmic.Nanobjecte, nanomaterial, nanotub. S’estan dissenyant nous materials funcionals capaços de modificar i renovar les indústries. Nanomàquina, nanorobot, nanodispositiu...