Introducció: Crisi climàtica

Aquest monogràfic presenta una selecció d’assajos i perspectives sobre les múltiples dimensions de l’actual crisi climàtica, caracteritzada per les amenaces que planteja el canvi climàtic antropogènic (induït per l’ésser humà) al nostre entorn natural i al teixit mateix de la societat.

Els impactes ambientals de l’expansió i la industrialització humanes són tan profunds, diversos i generalitzats que la comunitat científica del sistema terrestre ha proposat una nova època geològica per a descriure aquest període, denominada antropocè. Una de les manifestacions més evidents de l’antropocè és precisament el canvi climàtic antropogènic, tal com exposa en aquest monogràfic Alejandro Cearreta. Aquests impactes, no obstant això, no són iguals a tot arreu ni per a tots els grups de població. Uns certs entorns, activitats econòmiques i grups socials són especialment vulnerables al canvi climàtic. Nerea Bilbao i S. H. Faria investiguen el complex cas dels entorns i comunitats d’alta muntanya, mentre que els severs impactes del canvi climàtic en la producció de cítrics són abordats per Damián Balfagón, Vicent Arbona i Aurelio Gómez-Cadenas. A més, Marta Rivera-Ferre presenta una fascinant anàlisi de la relació entre el canvi climàtic i la desigualtat de gènere.

La marginació social és un dels símptomes més greus que demostren l’existència d’estructures socioeconòmiques injustes i d’un desequilibri de poder, i els seus efectes adversos s’amplifiquen en situacions crítiques com l’actual crisi climàtica. Aquest fenomen d’amplificació es va fer encara més evident amb l’esclat de la pandèmia de la COVID-19 en 2020, que va afegir por i incertesa a una societat global ja angoixada per la crisi climàtica. En aquesta línia, Carme Melo adverteix de la necessitat de democratitzar la lluita contra el canvi climàtic, mentre que Anil Markandya, Alexander Mueller, Jacob Salcone, Simi Thambi i Salman Hussain examinen els reptes i les oportunitats de recuperació econòmica en un món assolat per la pandèmia i el canvi climàtic.

Esperem que aquests assajos puguen ajudar els lectors a comprendre les opcions i eines que necessitem per a salvar el precipici que representa aquest clevill del canvi climàtic i dirigir-nos cap a un futur més sostenible i igualitari.

La portada i les obres que acompanyen aquest monogràfic han estat realitzades per Anna Moner i Sebastià Carratalà. Una sèrie que revisita les expedicions muntanyenques del segle XIX i ens invita a reflexionar sobre les cicatrius del planeta i la nostra capacitat per a suturar-lo.

© Mètode 2021 - 110. Crisi climàtica - Volum 3 (2021)
Professor d’investigació Ikerbasque. Basque Centre for Climate Change (BC3) i Ikerbasque, Basque Foundation for Science (Espanya). Físic, doctor per la Universitat Tecnològica de Darmstadt, Alemanya (2003). Director del laboratori de baixes temperatures IzotzaLab, líder de la línia d’investigació Physical Basis i director dels grups d’investigació Cryosphere i Climate Modelling del BC3. És també lead author i contributing author del Sisé informe d’avaluació (AR6), Grup de Treball 1 (WGI), del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i editor de les revistes científiques Journal of Glaciology (Cambridge University Press) i Scientific Reports (Nature Publishing Group). Ha participat en diverses expedicions a les glaceres més remotes al cor de l’Antàrtida i Groenlàndia.
Professora Ikerbasque i directora del Basque Center for Climate Change (BC3) (Espanya). Va ser directora del Programa d’Efectes de la Contaminació de l’Aire i Cicle del Carboni en el Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) a València, mentre assessorava el Govern d’Espanya en usos de la terra i assumptes forestals en les negociacions multilaterals de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) i a la Comissió de la UE i l’Agència Ambiental dels EUA (US EPA). Membre de la junta executiva del Mecanisme de Desenvolupament Net de la CMNUCC. Va estar a la secretaria de la CMNUCC a Bonn i fou coordinadora del programa UNREDD a la FAO. Va rebre el Premi Nobel de la Pau en 2007 com a autora de l’IPCC, amb el qual col·labora des de 2003 en els seus informes. És, a més, assessora del Fons Verd per al Clima, Fons de Biocarboni del Banc Mundial, CIFOR, la FAO i diversos governs de països en desenvolupament en temes de silvicultura i usos de la terra.