La directora del grup d’Ecologia Industrial a l’Institut CIRCE ens parla del seu nou llibre Thanatia: Los límites minerales del planeta i adverteix sobre com el consumisme pot abocar-nos al col·lapse.
El nou número de Mètode està coordinat per María José Sanz i Sérgio Henrique Faria i se centra en les múltiples dimensions del canvi climàtic.
La crisi sanitària del coronavirus no ha alterat la urgència de reflexionar sobre el canvi climàtic; en tot cas li ha afegit una altra dimensió i ens ha mostrat que problemes ambientals, econòmics o de salut estan interconnectats i tenen punts en comú.
En la seua col·laboració del darrer número de Mètode, els artistes Anna Moner i Sebastià Carratalà revisiten les expedicions muntanyenques del segle XIX i ens inviten a reflexionar sobre les cicatrius del planeta i la nostra capacitat de suturar-lo.
No hi ha prou amb abordar la crisi climàtica, cal fer front al conjunt de problemes que contribueixen a la superació dels límits planetaris
Aquesta dècada és decisiva en la lluita contra el canvi climàtic. Tant en les polítiques de mitigació com d’adaptació.
El coronavirus ha suposat una aturada de l'activitat econòmica i de l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle, però si no es prenen mesures, en acabar la crisi actual, les emissions tornaran al seu camí habitual.
L'ambientòleg Andreu Escrivà enceta la secció «Diccionaris futurs» plantejant una qüestió: Encara no és tard per a reaccionar davant la crisi climàtica?
A causa de l'impacte global del canvi climàtic, els fenòmens meteorològics i les temperatures tenen un major contrast entre l'estiu i l'hivern, fins al punt d'arribar a ser extrems.
Les onades de calor posen en risc la salut humana. En aquest context, les nits tòrrides i l'efecte d'illa de calor a les ciutats són un nou risc climàtic a considerar.