L’any 1973 Konrad Lorenz va rebre el Premi Nobel de Medicina pels seus treballs sobre els patrons de comportament. El científic austríac és considerat com un dels pares de l’etologia moderna, i el seu treball és amplament reconegut avui dia. El que sovint no es recorda és el seu passat nacionalsocialista i els seus postulats eugenèsics. Malauradament, no va ser l’únic científic que va contribuir amb la seua recerca a dotar de legitimació les actuacions nazis. Llibres com Biologists under Hitler, d’Ute Deichmann, o Creer y destruir, de Christian Ingrao, han evidenciat l’alt nivell de col·laboració de l’acadèmia amb els principis del nacionalsocialisme.
Aquest nou volum de la revista Mètode reuneix un selecte grup d’especialistes en la ciència durant el nazisme. El primer article d’Ute Deichmann versa sobre les implicacions entre ciència i ideologia, i ens descobreix el període nacionalsocialista de molts científics alemanys, i les conseqüències que va tenir la política antisemita nazi. Klaus Taschwer se centra en l’Acadèmia austríaca, i en la purga de professors i investigadors de la Universitat de Viena: en especial fixa la seua atenció en l’Institut de Biologia Experimental i en la persecució del seu director i treballadors, molts dels quals d’origen jueu. Philip Ball revisita la figura d’Einstein i els atacs racistes que va rebre com a científic jueu. El professor Wolfgang Kophamel se centra en la figura de l’etnòleg Franz Termer i com els conceptes nacionalistes, colonialistes i racistes que anys més tard formarien part de la base ideològica del nacionalsocialisme ja es trobaven en la seua obra en els anys vint. Per últim, Unai Fernández de Betoño analitza la política expansionista alemanya, i la seua legitimació sobre una pretesa visió científica de la geografia i l’urbanisme, que va influir també en el franquisme.
Un número potent i colpidor, però també molt necessari. I no sols per a reflexionar sobre el passat sinó, especialment, per a fer-nos pensar sobre el futur.
